Informació general | |
---|---|
Tipus | model de nau espacial |
Fabricant | SpaceX |
Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Ús | logística espacial |
Vehicle de llançament | Falcon 9 |
Especificacions | |
Massa | |
Dimensions
| |
Alçada | 4,4 m i 7,2 m |
Amplada | 16,5 m |
Diàmetre | 3,66 m |
|
Descripció | |
---|---|
Objectiu | Situar persones i subministraments en òrbita terrestre baixa (ús comercial)[1] Abastiment de l'ISS (ús governamental) |
Tripulació | Cap (variant de càrrega) 7 (variant DragonRider) |
Vehicle de llançament | Falcon 9 v1.0 (Dragon C1-Dragon C4)[2] Falcon 9 v1.1 (Dragon C5–)[2] |
Vol inaugural | 8 de desembre de 2010 (primera missió de proves)[3] 8 d'octubre de 2012 (primera missió operacional)[4] |
Dimensions | |
Altura | 6,1 metres[5] |
Diàmetre | 3,7 metres[5] |
Angle del flanc | 15 graus |
Volum | 10 m³ pressuritzat[6] 14 m³ sense pressuritzar[6] 34 m³ sense pressuritzar amb la variant ampliada[6] |
Massa en sec | 4.200 kg[5] |
Càrregues | 3.310 kg pressuritzat més 3.310 kg sense pressuritzar (llançament)[7] 2.500 kg pressuritzat (tornada)[7] 2.600 (combustible)[7] |
Rendiment | |
Resistència | 1 setmana a 2 anys[6] |
Reentrada en | 3,5 Gs[8][9] |
Dragon és una nau espacial parcialment reutilitzable desenvolupada per SpaceX, una empresa americana de logística espacial privada originària de Hawthorne, Califòrnia. La Dragon es llança a l'espai pel vehicle de llançament orbital de dos etapes Falcon 9 de SpaceX.
Durant el seu vol inaugural no tripulat el desembre de 2010, la Dragon va esdevenir la primera nau espacial operada i construïda comercialment, i recuperada de l'òrbita.[3] El 25 de maig de 2012, una variant no tripulada del Dragon es va convertir en la primera nau espacial comercial en fer un encontre i acoblar-se a l'Estació Espacial Internacional (EEI).[10][11][12] SpaceX està contractada per lliurar subministraments a la ISS sota el programa Commercial Resupply Services de la NASA, i la Dragon va iniciar els vols regulars de càrrega a l'octubre de 2012.[4][13][14][15] Amb la nau espacial Dragon i la Cygnus d'Orbital ATK, la NASA busca augmentar les seves associacions amb la indústria nacional de l'aviació comercial i l'aeronàutica.[16]
El 3 de juny de 2017, la càpsula CRS-11 en gran part muntada de components prèviament utilitzats en la missió CRS-4 el setembre de 2014 es va tornar a llançar per primera vegada, amb el casc, elements estructurals, propulsors, arnesos, dipòsits propulsors, canals i part de l'aviònica sent reutilitzats mentre que es va substituir l'escut tèrmic, les bateries i els components exposats a l'aigua del mar després de l'amaratge per a la seva recuperació.[17]
A més, SpaceX ha desenvolupat una variant tripulada del Dragon anomenada Dragon 2, capaç de transportar fins a set astronautes, o combinant tripulació i càrrega, elevant-se o baixant de l'òrbita terrestre baixa. SpaceX va rebre diversos contractes del govern dels Estats Units per desenvolupar la seva variant tripulada, incloent una versió per a Commercial Crew Development 2 (CCDev 2) pel Space Act Agreement de l'abril de 2011, i un Commercial Crew integrated Capability (CCiCap) pel conveni del 2012. L'escut tèrmic de la nau espacial, a més està dissenyat per suportar les velocitats de reentrada terrestres i de possiblement pels vols espacials a la Lluna i Mart, on en aquest últim cas s'utilitzarà una variant anomenada Red Dragon.[18]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades sx20090918
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades FirstDock