Dreadnought

El dreadnought és el tipus avançat de vaixell de guerra cuirassat que predominà durant el segle xx. La denominació prové del primer vaixell d'aquest tipus, el HMS Dreadnought, botat per la Royal Navy l'any 1906. Aquest nou disseny disposava de dues característiques revolucionàries: un armament homogeni basat en canons de gran calibre (més potència de foc) i un sistema de propulsió basat en turbines de vapor (amb una velocitat molt major).

La batalla de Tsushima a la Guerra russo-japonesa va demostrar que la velocitat dels cuirassats i els grans projectils amb abast major eren més avantatjosos en una batalla naval que les bateries mixtes de diferents mides.^[1] Tal fou la diferència que marcà que els cuirassats anteriors passaren a denominar-se tipus pre-dreagnought i els posteriors cuirassats tipus dreadnought. El desenvolupament d'aquests nous vaixells capitals suposà una acceleració de la cursa armamentista entre el Regne Unit i l'Imperi Alemany per tal de tenir més i millors vaixells de guerra a la Royal Navy i la Kaiserliche Marine respectivament. A més a més diversos països començaren a construir cuirassats dreadnought per tal de projectar el seu poder naval.

L'armament principal consistent en tan sols canons de gran calibre ja es trobava en dissenys tant de la Marina Imperial Japonesa com de la Marina dels Estats Units d'Amèrica havien començat a desenvolupar, però que no acabaren fins després de l'HMS Dreadnought. El desenvolupament tècnic va continuar ràpidament augmentant l'eslora i desplaçament, així com millores en l'armament, el blindatge i l'equip propulsor. La tecnologia va evolucionar tant ràpid en temps de guerra que 10 anys després el mateix HMS Dreadnought havia quedat desfasat enfront de les naus de combat més modernes i pesants que s'anomenaren 'superdreadnoughts'. La majoria dels dreadnoughts van ser desballestats al final de la Primera Guerra Mundial, pels acords del tractat naval de Washington, tot i això alguns dels 'superdreadnoughts' van continuar en servei fins a ser utilitzats durant la Segona Guerra Mundial.

Tot i que la fabricació de les flotes de dreadnoughts va consumir una quantitat immensa de recursos als inicis del segle XX tan sols hi va haver una batalla notable entre flotes d'aquests vaixells. Es va tractar de la batalla de Jutlàndia, durant la Primera Guerra Mundial, que va enfrontar britànics i alemanys amb un resultat incert. El terme dreadnought va anar caient en desús després de la Primera Guerra Mundial, sobretot després del tractat naval de Washington, ja que tots els cuirassats que quedaven i els nous dissenys tenien característiques pròpies d'aquest tipus. En tot cas també es pot utilitzar aquesta denominació per als creuers de batalla que tot i no tractar-se de cuirassats van heretar els mateixos aspectes clau de disseny (armament i propulsió) que els mateixos dreadnoughts.^[2]