Back Duccio di Buoninsegna AN دوتشيو Arabic دوكسيو دى بونينسيجنا ARZ Дуча дзі Буанінсенья Byelorussian Дучча ды Буанінсэньня BE-X-OLD Дучо ди Буонинсеня Bulgarian དུ་ཅིའོ། Tibetan Duccio di Buoninsegna Breton Duccio di Buoninsegna BS Duccio di Buoninsegna Czech
_(14781159891).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1255 Siena (Itàlia) |
| Mort | c. 1319 (63/64 anys) Siena (Itàlia) |
| Grup ètnic | Italians |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Siena Florència |
| Ocupació | pintor |
| Activitat | 1278 (Gregorià) - 1319 (Gregorià) |
| Gènere | Pintura religiosa |
| Moviment | Escola senesa |
| Professors | Cimabue |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Duccio di Buoninsegna (Siena, 1255 - 1318) va ser un pintor italia del segle xiii considerat tradicionalment com el primer mestre de l'Escola senesa.[1]
L'art de Duccio tenia una sòlida component romana d'Orient,[2][3] lligada a la cultura més recent del període paleòleg, i un notable coneixement de Cimabue,[4] amb l'afegit d'una reelaboració personal en sentit gòtic, entès com a linearisme i elegància transalpins. De Cimabue va emprar la impostació de les figures monumentals i malencòniques, però executades amb una línia suau i una refinada gamma cromàtica. Mai no va deixar-se influir per la cultura tardoantiga, com ho va fer Giotto, però es va apropiar els models orientals i nòrdics que probablement havia tingut ocasió de contemplar en obres soltes que circulaven per la Toscana, com ara còdexs miniats, llibres de models, mosaics portàtils, icones, marfils i orfebreria. Amb el temps, l'estil de Duccio va anar guanyant en major suavitat i naturalitat.
- ↑ «Duccio di Buoninsegna». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 agost 2023].
- ↑ Stubblebine, James H. «Byzantine Influence in Thirteenth-Century Italian Panel Painting». Dumbarton Oaks Papers, 20, 1966, pàg. 85–101. DOI: 10.2307/1291243. ISSN: 0070-7546.
- ↑
- ↑ de Nicola, Giacomo «Duccio di Buoninsegna and His School in the Mostra di Duccio at Siena». The Burlington Magazine for Connoisseurs, 22, 117, 1912, pàg. 138–147. ISSN: 0951-0788.