Fitxa | |
---|---|
Direcció | Charles Walters |
Protagonistes | |
Director artístic | Cedric Gibbons i Jack Martin Smith |
Producció | Arthur Freed i Roger Edens |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
Guió | Sidney Sheldon Frances Goodrich Albert Hackett |
Música | Irving Berlin i Conrad Salinger (no surt als crèdits) |
Fotografia | Harry Stradling Sr. |
Muntatge | Albert Akst |
Vestuari | Irene (per les dones) i Valles (pels homes) |
Productora | Loew's M.G.M. |
Distribuïdor | M.G.M. |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1948 |
Durada | 107 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Pressupost | 2.503.654 dòlars |
Descripció | |
Basat en | Easter Parade (en) |
Gènere | musical |
Tema | Easter Parade and Easter Bonnet Festival (en) |
Lloc de la narració | Nova York |
Representa l'entitat | Easter parade (en) |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Easter Parade és una pel·lícula musical estatunidenca de Charles Walters, estrenada el 1948. Aquesta comèdia reuneix Judy Garland i Fred Astaire (que signa la seva tornada després de dos anys d'absència) en una atmosfera nostàlgica molt Belle Époque.
El guió es basa en antigues i noves cançons d'Irving Berlin, girant al voltant del vodevil i de les revistes de començaments de segle. En el ballet titulat In The Harem es troben els mateixos colors cridaners i exòtics ja presents en la comèdia musical El pirata. Charles Walters, Robert Alton i Fred Astaire van imaginar petits números graciosos i inventius, entre les quals Beautiful cares need beautiful clothes amb el gag del vestit de plomes de Top Hat.
Èxit total a nivell musical i coreogràfic, Easter Parade és concebuda com un seguit impressionant de números amb disset cançons entre les quals vuit de noves, totes escrites per Irving Berlin.[1]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Tavernier 1