Quadre d'Ebenezer Prout pintat per Edward Bent Walker l'any 1904 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r març 1835 Oundle (Anglaterra) (en) |
Mort | 5 desembre 1909 (74 anys) Canterbury (Anglaterra) |
Nacionalitat | Regne Unit |
Formació | Universitat de Londres Royal Academy of Music |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, teòric i escriptor musical |
Ocupador | Royal Academy of Music |
Gènere | Música clàssica |
Alumnes | John Waterhouse |
Instrument | Orgue |
Família | |
Fills | Alice Ellen Prout, Louis Beethoven Prout |
Premis | |
Ebenezer Prout (Oundle, Northamptonshire, 1 de març de 1835 - Londres, 5 de desembre de 1909) fou un compositor, teòric i escriptor musical anglès. Des d'infant s'apassionà per la música, però davant l'oposició dels seus pares hagué d'estudiar la carrera literària, i només quan fou major d'edat va poder dedicar-se exclusivament a la música. Després d'ésser durant un cert temps deixeble de Alan Gray, desenvolupà places secundàries d'organista, entre elles la de la Union Chapel, d'Islington. De 1861 a1865 fou professor de piano de l'Escola d'Art del Crystal Palace, i el 1876 se'l nomenà professor d'harmonia i de composició musical de l'Escola Nacional per a l'ensenyança de la música i després de la Royal Academy of Music, on entre altres alumnes tingué en Norman Wilks, Reginald Steggall,[1] Howard Orsmond Anderton, John Blackwood Mac Ewen,[2] Alicia Adelaida Needham[3] i Myles Byrket Foster.[4] A més, fou professor de piano de l'Escola Guildhall, director de la Societat Coral de Hackney (1876 a 1890) i, per a fi, professor de música de la Universitat de Dublín (1894), càrrec en el qual el succeí el 1920 Percy Buck.