Un edicle o edícula (del llatí aediculum) és un edifici de petites dimensions.[1] També es pot anomenar templet.[2] Segons Plaute, en singular, aediculum, significa habitació,[3] i Terenci explica que en plural, aedicula, és una caseta.[4] S'utilitza normalment en el sentit de santuari.
Al món antic, es tractava sovint de petits altars o capelles afegides a les parets dels temples, diu Titus Livi,[5] i d'algunes cases que servien com a tabernacle o reliquiari. Sovint, les edícules adjuntes a les cases incloïen els penats i els Lars. Altres vegades portaven la imatge del déu del carrer o del barri (vicus) on es trobaven.[6] Petits templets semblants, anomenats naiskos, es trobaven a la religió grega, però el seu ús era estrictament religiós.[7]
En les esglésies cristianes, els edicles que cobreixen els altars reben el nom de baldaquí.[8] En l'art neoclàssic, els edicles són bastant freqüents, especialment per aixoplugar estàtues que serveixen d'ornamentació als jardins. Destaquen, per exemple, els que es troben al Parc del Laberint d'Horta, a Barcelona.[9]