(ca) Editora General Societat Anònima  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | Edigsa | ||||
| Tipus | segell discogràfic distribuïdor | ||||
| Indústria | música de Catalunya | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Creació | 29 maig 1961 | ||||
| Fundador | Josep Espar i Ticó i Francesc Cabana | ||||
| Data de dissolució o abolició | desembre 1983 | ||||
| Activitat | |||||
| Obres destacables | |||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
 | |||||
Edigsa o Editora General Societat Anònima va ser una companyia discogràfica amb seu a Barcelona.[1] Va ser constituïda davant notari el 29 de maig de 1961[2] per Josep Espar i Ticó, Francesc Cabana i Vancells, Josep Maria Macip Gich i Ignasi Espar i Ticó.
Va tenir un paper destacat en els primers moments de la Nova Cançó, car va servir de plataforma de llançament i difusió de gairebé tots els intèrprets d'aquell moviment artístic. Des dels components d'Els Setze Jutges fins a Raimon, passant per cantants solistes i conjunts músic-vocals. Però, com a editora "general" també va apostar des d'un principi per enregistrar tota mena de discos: de cant coral, de poemes recitats pels poetes, de música clàssica, de temàtica religiosa, de contes i també de música per a infants.[3]
Un altre objectiu era cobrir tot el domini lingüístic del català. Per això van editar discos d'artistes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer. Gairebé tots els vinils incloïen els textos de les cançons perquè la gent pogués cantar-ne les lletres i aprengués també a escriure en català.[3]
- ↑ «Apunts sobre EDIGSA i els orígens de la llibreria Ona». La Llança (El Nacional), 27-05-2020. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Edigsa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 De Castro, 2010, p. 38.