Back Edvard Munch Afrikaans Edvard Munch ALS Edvard Munch AN إدفارت مونك Arabic ادفارت مونك ARZ Edvard Munch AST Edvard Munch AVK Edvard Munk Azerbaijani Мунк Эдвард Bashkir Эдвард Мунк Byelorussian
 Edward Munch, 1921 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (nb) Edvard Munch  12 desembre 1863 Ådalsbruk (Unió entre Suècia i Noruega) |
| Mort | 23 gener 1944 (80 anys) Ekely (Noruega) |
| Sepultura | cementiri del Nostre Salvador, 12308 (1960–) |
| Residència | Oslo Ekely Edvard Munchs house (en)  |
| Nacionalitat | noruec |
| Formació | Escola de la Catedral d'Oslo Escola Estatal d'Artesania i Indústria de l'Art Acadèmia de Belles Arts de Múnic |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Oslo Berlín Åsgårdstrand |
| Ocupació | pintor, dibuixant, gravador, artista gràfic, dibuixant projectista |
| Membre de | |
| Art | Pintura i dibuix |
| Gènere | Retrat, expressionisme, pintura de gènere, paisatge i autoretrat |
| Moviment | Expressionisme i simbolisme |
| Catàleg raonat | Edvard Munch: complete paintings: catalogue raisonné (2008) |
| Influències | |
| Representat per | Artists Rights Society |
| Participà en | |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | Christian Munch i Laura Cathrine Munch |
| Germans | Inger Munch Peter Andreas Munch Laura Munch |
Premis | |
Signatura  | |
   | |
Edvard Munch (pronúncia: [ˈmʉŋk]) (Løten, Noruega, 12 de desembre de 1863 - Ekely, prop d'Oslo, 23 de gener de 1944) fou un pintor i gravador noruec expressionista.[1]
Les seves obres sobre l'angoixa van influenciar profundament l'expressionisme alemany de començament del segle xx. El crit (1893; originàriament titulat Desesperació) és la seva obra més coneguda i considerada com una icona de l'angoixa existencial. Com de moltes de les seves obres, en va pintar nombroses versions (quatre), una de les quals fou robada del Museu Munch d'Oslo el 22 d'agost de 2004 i recuperada el 30 d'agost del 2006 amb danys menors reparables.
El pintor deia de si mateix que, de la mateixa manera que Leonardo da Vinci havia estudiat l'anatomia humana i dissecat cossos, ell intentava dissecar ànimes. Per això, els temes més freqüents en la seva obra van ser els relacionats amb els sentiments i les tragèdies humanes, com la solitud (Malenconia), l'angoixa (El crit, tal vegada la seva millor obra), la mort (Mort d'un bohemi) i l'erotisme (Amants, El petó). Se'l considera precursor de l'expressionisme, per la forta expressivitat dels rostres i les actituds de les seves figures, a més del millor pintor noruec de tots els temps.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.104. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].