Efecte Meissner

Imant levitant sobre un material superconductor. Per experimentar els efectes de la superconductivitat és necessari refredar la mostra fins a temperatures molt baixes.
Expulsió del camp magnètic per sota de la temperatura crítica.

L'efecte Meissner, també conegut com a efecte Meissner-Ochsenfeld, consisteix en la desaparició total del flux de camp magnètic a l'interior d'un material per sota de la seva temperatura crítica. Va ser descobert per Walter Meissner i Robert Ochsenfeld el 1933, mesurant la distribució de flux a l'exterior de mostres de plom i estany, refredats per sota de la seva temperatura crítica en presència d'un camp magnètic.

Meissner i Ochsenfeld van trobar que el camp magnètic s'anul·la completament a l'interior dels materials superconductors i que les línies de camp magnètic són expulsades de l'interior del cos, presenten un comportament diamagnètic perfecte. L'efecte Meissner és una de les propietats que defineixen la superconductivitat i el seu descobriment va servir per deduir que l'aparició de la superconductivitat és una transició de fase a un estat diferent.

L'expulsió del camp magnètic del material superconductor permet la formació d'efectes molt interessants, com la levitació d'un imant sobre un material superconductor a baixa temperatura, com es pot observar a unes de les figures.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy