No s'ha de confondre amb Ailo. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 659 ↔ 680 Regne de Toledo |
Mort | c. 718 Al-Àndalus |
Residència | Toledo Sevilla |
Religió | Cristianisme nicè |
Període | Hispània visigoda i conquesta omeia d'Hispània |
Activitat | (Floruit: segle VIII ) |
Altres | |
Títol | Reina consort |
Cònjuge | Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (713–716) Roderic (–711) |
Fills | Àïxa bint Abd-al-Aziz () Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr |
Germans | comte Cassi (discutit) |
Egilona o Egilo, també coneguda com a Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs[1] (c. 659<680 - 718)[2] fou l'esposa del darrer rei visigot de Toledo, Roderic (710-711) i possiblement era germana o cosina de Casius Fortunius.[3]
Després de la batalla del Guadalete i de la mort de Roderic, Egilona fou capturada a Mèrida per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr el 30 de juny de 713 i va romandre tres anys en poder dels àrabs (Abd-al-Aziz moriria la primavera del 716). El 714 Mussa ibn Nussayr i Tàriq ibn Ziyad van passar cap al sud de la península amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifríqiya, on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missió. El govern del valiat d'al-Àndalus va quedar en mans del fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz ibn Mussa, com a emir. Aquest es va enamorar d'Egilona i ella va acceptar de ser la seva dona el 715.
Es digué que influïa en el seu marit a ser més clement amb els captius cristians. Segons alguns historiadors, això no agradà al califa de Damasc, Sulayman, que va enviar a Ixbíliya (Sevilla) un emissari que el va assassinar, però sembla més probable que les causes del crim fossin altres (fou acusat de voler establir la seva pròpia monarquia),[4][5][6] El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat.[7] o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.[8]