 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre  | |||
| Obertura | 1910 | |||
| Cronologia | ||||
| 1910 | construcció, Arquitecte: Manuel Joaquim Raspall i Mayol | |||
| 1929 | reforma | |||
| 2010 | reconstrucció, Arquitecte: Josep Alemany i Juvé | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme arquitectura contemporània | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Poble-sec (Barcelonès) | |||
| Localització | Vila i Vilà, 99 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42518 | |||
| Id. Barcelona | 1852 | |||
| Activitat | ||||
| Capacitat màxima | 250 | |||
| Lloc web | elmolinobcn.com | |||
.jpg)
El Molino és un cafè-concert de Barcelona, dels més reconeguts d'Europa durant bona part del segle xx i del segle xix, i sempre ha estat considerat un espai transgressor dels límits permesos, amb una gran capacitat de crear llenguatges propis, de doble sentit, amb el mòbil de poder escapar de les censures de cada època. Amb les seves característiques aspes vermelles de molí a la façana, va ser el més famós dels teatres del Paral·lel, avinguda que va arribar a ser batejada com "el carrer del teatre d'Europa", a causa de la gran concentració d'espais escènics que tenia.
Va obrir les seves portes l'any 1898, amb el nom de Pajarera Catalana concebut com un espai per a espectacles. El 1910 va canviar el nom pel de Petit Moulin Rouge (en català, Petit Molí Roig), i amb l'arribada de la dictadura franquista, el 1939, el règim va obligar a castellanitzar el nom i treure-li la paraula "roig", per les connotacions polítiques que podia suggerir. Des de llavors ha quedat com El Molino.
Després de la reforma finalitzada l'octubre de 2010, impulsada per l'empresa Ocio Puro i l'empresària Elvira Vázquez,[1] El Molino continua sent una sala de music-hall, amb espectacles que es poden veure amb una copa o un sopar cuinat per un xef de renom. Cada setmana s'hi fan espectacles de música, teatre, flamenc i especialment de revista, cabaret burlesc i music hall, amb un espectacle dirigit per Josep Maria Portavella, un antic membre de The Chanclettes.[2]
- ↑ «ELVIRA VÁZQUEZ, EMPRESÀRIA. «El nou El Molino tindrà més talent i creativitat, però també vedets»», 07-07-2010. [Consulta: 13 gener 2011]. «Entrevista que Francesc Espiga fa a Elvira Vázquez, publicada a Avui»
- ↑ «El Molino inaugura una nova època en la seva història». eldebat.cat, 19-10-2010. [Consulta: 13 gener 2011].