Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Comarca | Alta Ribagorça | ||||
Capital de | |||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 2.371 (2023) (16,01 hab./km²) | ||||
Llars | 191 (1553) | ||||
Gentilici | Pontarrí, pontarrina | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 148,1 km² | ||||
Banyat per | Noguera Ribagorçana | ||||
Altitud | 838 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Tremp | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Iolanda Ferran i Closa (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25520 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25173 | ||||
Codi IDESCAT | 251734 | ||||
Lloc web | elpontdesuert.cat | ||||
El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça. El seu terme municipal actual no correspon a l'històric, atès que el 1968 hi van ser agregats els antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata. Amb aquestes agregacions va passar dels 12,72 km² inicials als 148,62 actuals. La seva aportació, doncs, al municipi actual fou del 8,56% de territori.
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[1] el terme municipal del Pont de Suert havia de sofrir reformes importants. D'una banda, el poble d'Erta havia de ser integrat, juntament amb els de la seva vall, que ja hi pertanyien, al terme de Sarroca i de Senterada. En segon lloc, els termes actualment del municipi de Tremp de la Terreta n'eren segregats i annexats al Pont de Suert (els antics termes d'Espluga de Serra i de Sapeira, el primer amb l'enclavament d'Enrens i Trepadús). En tercer lloc, els enclavaments de l'Artiga i Casós i els pobles de Sarroqueta i Viuet, de l'antic terme de Llesp, serien separats del Pont de Suert i traspassats a Vilaller, que prendria el nom de Vilaller i Vall de Barravés. Finalment, la major part de l'antic municipi de Llesp, amb els pobles de Llesp, Iran i Irgo havien de passar al municipi de la Vall de Boí.
El terme original del Pont de Suert, a més de ser molt petit estava subdividit en dos sectors, el principal, amb la vila que li dona nom, i l'enclavament de Cellers, un poble desaparegut sota les aigües del Pantà d'Escales.
El Pont de Suert és una localitat que es troba a poca distància de la frontera administrativa amb l'Aragó, així com de la frontera lingüística del català amb l'aranès (occità). Té aproximadament 2.500 habitants, és a 848 m d'alçada i és la capital de comarca més petita (2.570 habitants) de Catalunya després de Sort (2.382 habitants). El riu que hi passa és el Noguera Ribagorçana. Està situada en una vall entre el Pirineu axial i les serres interiors.
S'hi arriba a través de la carretera N-230 (la futura -o actual, segons els trams- A-14), o de la N-260 (l'Eix Pirinenc), únicament.
La vila del Pont de Suert té una bonica església parroquial moderna, construïda a expenses de les companyies hidroelèctriques als anys seixanta del segle xx, però conserva, en el nucli antic i ran de riu, l'antiga església parroquial. A més, a dins del nucli de població hi ha també la capella de Santa Anna. Dins del terme, a l'extrem de llevant del terme antic, hi havia el monestir de Santa Maria de Lavaix, actualment un munt de ruïnes anegades pel pantà d'Escales.
La parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu del Pont de Suert pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Forma part de la unitat pastoral 25 de l'arxiprestat de la Ribagorça, de la qual fa de cap, i el rector resideix a la mateixa casa rectoral de la vila.