Eleccions generals neozelandeses de 2011 | ||||
---|---|---|---|---|
121 escons a la Cambra de Representants | ||||
26 de novembre de 2011 | ||||
Partit majoritari | Partit minoritari | Tercer partit | ||
Cap de llista | John Key | Phil Goff | Metiria Turei / Russel Norman | |
Candidatura | Nacional | Laborista | Verd | |
Líder des de | 2006 | 2008 | 2009 / 2006 | |
Circumscripció | Helensville | Mount Roskill | (Llista) | |
Escons anteriors | 58 escons, 44,93% | 43 escons, 33,99% | 9 escons, 6,72% | |
Escons anteriors | 58 | 42 | 9 | |
Escons aconseguits | 59 | 34 | 14 | |
Variació escons | +1 | -8 | +5 | |
Vots | 1.058.638 | 614.936 | 247.370 | |
Percentatge | 47,31% | 27,48% | 11,06% | |
Variació | +2,38% | -6,51% | +4,34% | |
Primer Ministre en funcions Primer Ministre electe | ||||
‹ 2008 2014 › |
Les eleccions generals neozelandeses de 2011 van tenir tenir lloc el 26 de novembre de 2011[1] i van determinar els membres de la cinquantena legislatura de la Cambra de Representants de Nova Zelanda.
121 diputats van ser elegits a la Cambra de Representants de Nova Zelanda. Inicialment s'esperava que fossin 120 membres, però un escó sobresortit o overhang seat en anglès va fer necessària l'addició d'un escó. Dels 121 diputats, 70 eren de circumscripcions electorals i 51 de llistes electorals. Des del 1996 Nova Zelanda ha emprat el sistema electoral de representació proporcional mixta, donant als votants dos vots: un per un partit polític i l'altre per un candidat a la seva circumscripció electoral local. Un referèndum sobre el sistema electoral va ocórrer al mateix dia de les eleccions generals,[2] amb els votants neozelandesos per majoria votant a favor de quedar-se amb el sistema electoral de representació proporcional mixta.[3]
Un total de 3.070.847 persones estaven al cens electoral i podien votar en les eleccions, però tan sols 2.278.989 (74,21%) persones varen votar.[4] Aquesta va ser la participació electoral més baixa des de 1887. El Partit Nacional, liderat per John Key, va rebre el 47,3% dels vots per partit i 59 escons, a tan sols dos d'una majoria absoluta. El Partit Laborista, liderat per Phil Goff, va rebre tan sols el 27,5% dels vots (el seu resultat més baix des de 1928) i 34 escons, mentre que el Partit Verd va rebre l'11,1% dels vots i 14 escons (el millor resultat per un partit minoritari —això exclou el Partit Nacional i el Partit Laborista— des de 1996). Nova Zelanda Primer, que no havia guanyat cap escó en les eleccions prèvies per no haver superat la barrera electoral del 5% o una circumscripció, va retornar amb el 6,6% dels vots i vuit escons.
Els partits que formaven una aliança amb el Partit Nacional en la quaranta-novena legislatura, però, van perdre escons. ACT Nova Zelanda va rebre menys d'un terç del vot per partit que rebé el 2008, reduint els seus escons de cinc a un. El Partit Maori va veure els seus escons reduïts de cinc a tres, ja que un diputat del partit va formar un nou partit, el Partit Mana, i un altre diputat del Partit Maori va perdre en la seva circumscripció electoral contra Rino Tirikatene del Partit Laborista. Unit Futur va veure menys vots per partit, però van quedar-se amb un escó al parlament.
A l'acabar les eleccions, el Partit Nacional de nou formà aliança amb ACT i Unit Futur el 5 de desembre de 2011[5][6] i amb el Partit Maori l'11 de desembre de 2011,[7] per a formar un govern amb una majoria de set escons.