Eleccions presidencials dels Estats Units de 2016

Eleccions presidencials dels Estats Units de 2016
 ← 2012 Modifica el valor a WikidataEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata 2020 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data8 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions dels Estats Units de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys
vicepresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#election2016 Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat231.556.622 Modifica el valor a Wikidata
137.053.916
   59.19٪
Punt percentual 5.42
Nombre de vots vàlids136.700.000    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Donald Trump  — Partit Republicà dels Estats UnitsElegit
Candidat a la vicepresidènciaMike Pence
62.979.879   46.07٪
Vot electoral 304
Hillary Rodham Clinton  — Partit Demòcrata dels Estats Units
Candidat a la vicepresidènciaTim Kaine
65.844.954   48.17٪
Vot electoral 227

Modifica el valor a Wikidata
Causa immediata de
20 gener 2017: primera investidura de Donald Trump Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 tingueren lloc el 8 de novembre de 2016. La candidatura republicana de Donald Trump, empresari novaiorquès, i Mike Pence, governador d'Indiana, va derrotar la candidatura demòcrata de Hillary Clinton, exsecretària d'estat, i Tim Kaine, senador per Virgínia, malgrat haver obtingut menys vots nacionals.[1] El 20 de gener de 2017, Donald Trump va prendre possessió com a 45è president dels Estats Units i Mike Pence, com a 48è vicepresident dels Estats Units.

Les eleccions primàries i caucus dels partits se celebraren entre els mesos de febrer i juny de 2016 als 50 estats, al districte de Colúmbia i als territoris dels Estats Units. Hillary Clinton va guanyar la nominació demòcrata després d'unes llargues primàries en les quals va vèncer la candidatura més d'esquerres de Bernie Sanders, senador per Vermont. Donald Trump va derrotar els seus rivals republicans, entre els quals el senador per Texas Ted Cruz, el governador d'Ohio John Kasich i el senador per Florida Marco Rubio, i va esdevenir candidat republicà a la presidència.

La campanya populista i nacionalista de Trump, sota l'eslògan «Make America Great Again», s'oposava a la correcció política, la immigració il·legal i a molts acords de lliure comerç,[2] prometia construir un mur de Trump a la frontera amb Mèxic i va rebre molta cobertura mediàtica.[3][4] Clinton, la primera candidata dona d'un dels principals partits a la presidència, va emfatitzar la seva experiència política, va denunciar Trump i molts dels seus seguidors com a deplorables, va donar suport a estendre les polítiques de Barack Obama; els drets racials, LGBT i de les dones; i el capitalisme inclusiu.[5] El to de les campanyes electorals va ser criticat com a divisiu i negatiu.[6][7][8] Trump va ser criticat per les seves opinions en assumptes racials i d'immigració, els incidents violents contra protestes als seus mítings[9][10][11] i acusacions de mala conducta sexual entre les quals la controvertida gravació d'Access Hollywood. Per altra banda, la campanya de Clinton va patir un descens en els números d'aprovació[12] a causa de preocupacions sobre la seva ètica i confiança,[13] la investigació de l'FBI sobre un ús incorrecte d'un servidor de correu privat, el tema que va rebre més atenció de tota la campanya electoral.[14][15]

Malgrat que Clinton va guanyar 2,87 milions més de vots populars que Trump (el marge més ampli de cap candidat perdedor),[16] Trump va rebre una majoria al col·legi electoral i va rebre victòries inesperades al «Rust Belt» (cinturó de l'òxid), en estats on feia dècades que el candidat republicà no hi guanyava. Trump va guanyar sis estats que el demòcrata Barack Obama havia guanyat el 2012: Florida, Iowa, Michigan, Ohio, Pennsilvània i Wisconsin.[17] Trump va acabar rebent 304 vots de delegats i Clinton, 227, ja que Trump va tenir dos trànsfugues i Clinton, cinc.

  1. Sabato, Larry; Kondik, Kyle; Skelley, Geoffrey. Trumped : the 2016 election that broke all the rules (en anglès). Lanham (Maryland): Rowman & Littlefield, 2017, p. 7. ISBN 978-1-4422-7938-4. 
  2. Becker, Bernie. «Trump's 6 populist positions» (en anglès). Politico, 13-02-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  3. Confessore, Nicholas; Yourish, Karen «$2 Billion Worth of Free Media for Donald Trump» (en anglès). The New York Times, 15-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  4. Walsh, Kenneth. «How Donald Trump's Media Dominance Is Changing the 2016 Campaign» (en anglès). US News & Report, 17-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-25. [Consulta: 25 abril 2020].
  5. Chozick, Amy «Clinton Offers Economic Plan Focused on Jobs» (en anglès). The New York Times, 04-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  6. Wallace, Gregory. «Negative ads dominate in campaign's final days» (en anglès). CNN, 08-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  7. Cassidy, John. «Closing Arguments: The Logic of Negative Campaigning» (en anglès). The New Yorker, 05-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  8. «3. Voters' evaluations of the campaign» (en anglès). Pew Research Center, 21-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  9. Tiefenthäler, Ainara «Trump’s History of Encouraging Violence» (en anglès). The New York Times, 14-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  10. Nguyen, Tina. «Donald Trump’s Rallies Are Becoming Increasingly Violent» (en anglès). Vanity Fair, 11-03-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  11. Jacobs, Ben «Trump campaign dogged by violent incidents at rallies» (en anglès). The Guardian, 11-03-2016. ISSN: 0261-3077.
  12. Newport, Frank. «Clinton's Image at Lowest Point in Two Decades» (en anglès). Gallup, 25-07-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  13. McCarthy, Justin. «Americans' Reactions to Trump, Clinton Explain Poor Images» (en anglès). Gallup News, 01-07-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  14. Patterson, Thomas E. «News Coverage of the 2016 National Conventions: Negative News, Lacking Context» (en anglès). Shorenstein Center, 21-09-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  15. «Partisanship, Propaganda, and Disinformation: Online Media and the 2016 U.S. Presidential Election» (en anglès). The Berkman Klein Center for Internet & Society at Harvard University, 16-08-2019. [Consulta: 25 abril 2020].
  16. «Did Clinton win more votes than any white man in history?» (en anglès). BBC News, 12-12-2016.
  17. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :8

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in