Els Encantats

Infotaula de geografia físicaEls Encantats
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficavall de Monestero Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaEspot (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 34′ 07″ N, 1° 00′ 53″ E / 42.568527°N,1.01466°E / 42.568527; 1.01466
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.748 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència164 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament1,73 km Modifica el valor a Wikidata
Materialpòrfir i marbre Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
1901 primer ascens Modifica el valor a Wikidata
Esport
Primer ascensFontan de Negrín (de Tolosa), Isidor Romeu (de Vielha), Raphaël Angusta i Bartolomé Ciffré, l'agost de 1901[1]
Ruta normalper la vall de Monestero

Els Encantats són dues agulles –o dues puntes– d'una famosa muntanya situada als Pirineus, al sud de l'estany de Sant Maurici, a la riba dreta del riu Escrita, en sentit orogràfic. Forma part de la capçalera de la Noguera Pallaresa. Administrativament el territori pertany al municipi d'Espot, al Pallars Sobirà, i és inclòs al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El massís està limitat per la vall de Monestero a l'oest, les comes de la Valeta Seca al sud i de l'estany Seruy a l'est i per la vall del riu Escrita pel nord.

La punta est (el Petit Encantat) té 2.734,3 metres d'altitud i el Gran Encantat 2.748,7 metres, i són separats per una gran bretxa o enforcadura a 2.630,7 metres.[2]

El Gran Encantat està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[3]

Petrogràficament, la part alta de la vall de l'Escrita majoritàriament és formada del mateix granit normal de l'eix axial pirinenc (el batòlit de la Maladeta); malgrat això, aquests dos pics són de roca calcària del Devonià on podem observar l'estratificació original en aquest tipus de roca. La qualitat de la roca no gaire bona, des del punt de vista alpinístic, però que ha donat lloc a eixes espectaculars agulles.[4]

  1. Els tresors d'Aigüestortes i Sant Maurici. Pep Coll, Mercè Aniz i Víctor Luengo. Pagès Editors. lleida 2002.
  2. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  3. «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de març 2019. [Consulta: 3 febrer 2018].
  4. Rodríguez Fernández, Roberto. Guia Geològica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Everest, 2011. ISBN 978-84-8014-804-7. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy