Escut de la nissaga de la Mark | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1304 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 25 agost 1368 (63/64 anys) Brühl | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sepultura | Catedral de Sant Lambert (Lieja) Colònia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Príncep-bisbe de Lieja Arquebisbe de Colònia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
L.: 1345, C.:1364 – L.:1364, C.:1368 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
L.: Joan d'Arkel C.:Frederic III de Saarwerden → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Altres noms | von/van der Mark, | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Residència | Lieja, Colònia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Religió | Catolicisme | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1345 (Gregorià)–), sacerdot catòlic | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pares | p.: Adolf II m.:Matilde d'Arenberg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Germans | Adolphe II de La Marck Eberhard I. von der Marck-Arenberg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Engelbert III de la Mark[1](altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (nascut el ±1304- mort el 25 d'agost de 1368) va ser príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1345 a 1364 i Arquebisbe de Colònia de 1364 fins a la seva mort.[2]
Era el segon fill del comte Engelbert II de la Mark i de Matilde d'Arenberg, als afores de Lovaina. Com de costum, per ell només quedava la carrera eclesiàstica, la successió al comtat era reservada al primogènit.
El 1332, a l'edat de 28 va esdevenir prebost al capítol de Sant Lambert a Lieja, sostingut pel seu oncle, el príncep-bisbe Adolf II al qual va succeir el 1345. Va ser nominat des d'Avinyó per Climent VI, sense concertació amb el capítol. «A cap bisbat alemany la mudança del papa vers Avinyó va tenir conseqüències més perjudicials que a Lieja. No sol·licitat, va enviar-li […] el nebot del bisbe anterior, un favorit francès. Malgrat que feia mals averanys, el capítol havia d'ésser content amb la injunció del papa i del rei de França»[3]