Una eparquia[1] o epàrquia (del grec antic: ἐπαρχία, eparkhía; llatí: eparchĭa) és una circumscripció territorial sota l'autoritat d'un bisbe en les Esglésies Catòliques Orientals, l'Església Ortodoxa i les Esglésies ortodoxes orientals; anomenat eparc[2] o eparca[3][4] (del grec antic: ἔπαρχος, éparkhos, ‘governador, cap, prefecte’). Aquesta circumscripció correspon al que a Occident s'anomena diòcesi. El terme és cada cop menys usat fora de l'Església catòlica, excepte en l'Església ortodoxa russa.