Epigrafia

L'epigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.^[1] La finalitat de l'epigrafia és el desxiframent, lectura i interpretació de les inscripcions, amb la finalitat d'obtenir la major quantitat possible d'informació d'aquestes. Segons les convencions internacionals, especialment per a la Unesco, l'existència d'epigrafia pròpia és el marcador que indica el pas d'una cultura de prehistòrica a històrica, especialment quan entre les seues inscripcions compta amb annals i cròniques. L'epigrafia es relaciona de forma directa amb ciències com la història antiga, l'arqueologia i la paleografia, i complementàriament amb unes altres com la numismàtica, la història de l'escriptura, la història de les religions o el dret romà.