Equalitzador

Un equalitzador és un dispositiu que processa senyals d'àudio. Modifica el contingut en freqüències del senyal que processa; canvia doncs les amplituds dels seus coeficients de Fourier, el que es tradueix en diferents volums per a cada freqüència, i així es pot variar de forma independent la intensitat dels tons bàsics.^[1]

Determinats models d'equalitzadors gràfics actuen sobre la fase dels senyals que processen, en lloc d'actuar sobre l'amplitud.

D'un mode domèstic generalment s'utilitza per reforçar certes bandes de freqüències, ja sigui per compensar la resposta de l'equip d'àudio amplificador + parlants - altaveus per ajustar el resultar a gustos personals.

Hi ha circuits analògics i circuits digitals, actius o passius, equalitzador paramètrics, gràfics i equalitzador paragràfics.^[2]

Els equalitzadors professionals solen tenir, almenys, 10 bandes. Les normes ISO estableixen que les bandes de freqüència han de ser, almenys, 31, 63, 125, 250, 500, 1000, 2000, 4000, 8000 i 16 000 hertzs.

Aquestes bandes de freqüències bàsiques són controlades per un fader o un altre potenciòmetre o control alternatiu que pot atenuar o introduir guanys d'àudio fins a 12 dB, o encara més. Per evitar distorsió per saturació "clipping", cada fader té un díode o LED, que s'encén just abans que es talli el senyal.

A més a més d'ajustar la relativa amplitud de les bandes de freqüència, un equalitzador afectarà a les relatives fases d'aquestes freqüències. Mentre que per la oïda humana no és prou sensitiva com per percebre la fase en freqüències d'audio (comportant retards de menys d'1/30 segons) en moltes altres aplicacions, l'ona original del senyal transmès ha d'ésser preservada, no només el seu contingut freqüencial. Així, aquests filtres equalitzadors han de cancel·lar també qualsevol desfasament entre diferents components freqüencials.

Els equalitzadors estan molt relacionats amb les mescladores.