Nom en la llengua original | (ja) 明治 | ||
---|---|---|---|
Tipus | era japonesa regnat | ||
Epònim | Yijing | ||
Part de | història del Japó | ||
Interval de temps | 23 octubre 1868 - 30 juliol 1912 | ||
Estat | Japó | ||
Format per | |||
| |||
Història del Japó |
---|
Paleolític (35.000–14.000 aC |
L'era Meijí (en japonès 明治時代, Meiji jidai, període del regne il·luminat) és el nom amb què al Japó es coneix l'interval de 45 anys de govern de l'emperador Meiji, entre el 23 d'octubre del 1868 i el 30 de juliol del 1912.[1]
L'era començà amb la remoció de l'últim shōgun, Tokugawa Yoshinobu, (que viuria en aïllament a Shizuoka durant aquesta era), i l'entronització de l'emperador, el primer emperador amb poder polític després de diversos segles de shogunat. L'emperador continuà una intensa campanya de reformes encetada vint anys endarrere per la restauració Meiji, que modificaria l'estructura política, social i econòmica del país.[2] Aquesta reestructuració es feu amb criteris occidentals després de la Missió Iwakura i afectà la universitat, l'aparell estatal i jurídic, i portà a la redacció d'una constitució japonesa en 1889.[3] Durant aquest període van tenir lloc les primeres immigracions de japonesos al Regne de Hawaii i els Estats Units d'Amèrica, la primera Guerra Sinojaponesa, la guerra russojaponesa i l'annexió de Corea.[4]
Després de la mort de l'emperador Meiji el 1912, puja al tron l'emperador Taishō i s'inicia l'era Taishō (1912-1926).[5]