Back تسمم أرغوني Arabic Ergotismus Czech Ergotismus German Ergotism English Ergotismo Esperanto Ergotismo Spanish Ergotismo Basque Ergotismi Finnish Ergotisme French Eargótachas Irish
 Greu ergotisme amb gangrena  | |
| Tipus | toxiinfecció alimentària i micotoxicosi |
|---|---|
| Especialitat | medicina d'urgències |
| Classificació | |
| CIM-10 | T62.2 |
| CIM-9 | 988.2 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 30715 |
| MeSH | D004881 |
| UMLS CUI | C0014714 |
L'ergotisme, denominat en l'ús col·loquial com ignis sacer, foc de l'infern, foc de Sant Antoni -terme que també pot designar l'herpes zòster i l'erisipela- o mal de foc, és una intoxicació alimentària causada per la ingesta d'aliments contaminats per micotoxines (toxines produïdes per fongs paràsits), o per abús de medicaments que continguin aquesta mateixa substància. És causat fonamentalment per l'ergot o banya del sègol (Claviceps purpurea) que contamina el sègol i, molt menys freqüentment, la civada, el blat i l'ordi, el qual genera en els grans del cereal un teixit dur, anomenat escleroci, que conté uns alcaloides que són els responsables de la malaltia.[1] La paraula ergot prové del francès i es tradueix com "esperó de gall", fent referència a la forma que presenta l'escleroci de C. purpurea.[2]
Les substàncies actives en les micotoxines (alcaloides) són totes polipèptids que tenen en comú un nucli indòlic compost per l'àcid D-lisèrgic (ergotamínics com l'ergotamina, l'ergonobina i l'ergocristina, entre d'altres).[3] Els efectes de l'enverinament poden traduir-se en al·lucinacions, convulsions i contracció arterial, que pot conduir a la necrosi dels teixits i l'aparició de gangrena en les extremitats principalment. Moltes víctimes assolien sobreviure però quedaven mutilades: podien arribar a perdre totes les seves extremitats. Existeix una altra variant d'aquesta intoxicació en la qual el pacient patia intensos dolors abdominals que finalitzaven en una mort sobtada. En les dones embarassades produïa invariablement avortaments.[4]
Les grans epidèmies d'ergotisme per la ingesta del sègol infectat són datades a l'edat mitjana. Actualment, és una malaltia poc freqüent amb una baixa incidència sobre la població, estimada en un 0.01% d'aquesta. Pot representar un repte diagnòstic degut a la gran varietat de símptomes que pot arribar a causar.[2]
- ↑ Quesada Díaz, Antonio; Ortega Díaz, Antonio «El cornezuelo del centeno a lo largo de la historia: mitos y realidades.» (en castellà). Pasaje a la Ciencia, 14, 2011, pàg. 16-25. ISSN: 1699-6305.
- ↑ 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:5 - ↑ «Derivados ergóticos: de su indicación a su descontinuación» (en castellà). [Consulta: 4 desembre 2018].
- ↑ Laval R, Enrique «Sobre las epidemias del fuego de San Antonio». Revista chilena de infectología, 21, 1, 00/2004, pàg. 74–76. DOI: 10.4067/S0716-10182004000100016. ISSN: 0716-1018.[Enllaç no actiu]