Back إريثريتول Arabic اریتریتول AZB Еритритол Bulgarian Erythritol Czech Erythritol Danish Erythrit German Ερυθριτόλη Greek Erythritol English Eritritolo Esperanto Eritritol Spanish
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 122,058 Da |
| Trobat en el tàxon | anet, Aureobasidium, Cajanus cajan, alcaravia, Cnidium monnieri, Euphorbia plumerioides, fonoll, Glehnia littoralis, Ramalina usnea, Roccella capensis, Penicillium, Allium chinense, Annona squamosa, Aspergillus ochraceus, Candida zeylanoides, Roccella phycopsis, Roccellina mollis, Salacia chinensis, Murraya paniculata, Cannabis sativa, Yarrowia lipolytica, Caenorhabditis elegans, espinac i Arabidopsis thaliana
|
| Rol | vasodilatador |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₁₀O₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | C([C@H]([C@H](CO)O)O)O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'eritritol és un polialcohol que es fa servir com substitut dels gustos ensucrats.[1] És present de manera natural en fruites com maduixes, prunes i pistacies i aliments fermentats com formatge.[2] En la nomenclatura europea porta el codi E968. A nivells baixos, l'eritritol actua com a potenciador de gust i redueix els sabors estranys i la dolçor persistent associats a l'ús d'edulcorants de gran intensitat en begudes.[3]
Es produeix en quantitats industrials per diferents procediments químics o bioquímics. Els procediments químics són cars i complicats. Per això es prefereix un procediment bioquímic a partir de glucosa o sacarosa fermentada per fongs osmòfils com Moniliella pollinis. Fou descrit per a la primera vegada pel científic escocès John Stenhouse el 1848.[4] El 2015, el consum mundial d'eritrol s'estimava a 25.500 tones.[5]
- ↑ «Eritritol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Shindou, T.; Sasaki, Y.; Miki, H.; Eguchi, T.; Hagiwara, K; Ichikawa, T. «Determination of erythritol in fermented foods by high performance liquid chromatography». Shokuhin Eiseigaku Zasshi, 29(6), 1988, pàg. 419-422.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadescatsa - ↑ Stenhouse, John «Examination of the Proximate Principles of Some of Lychens» (pdf) (en anglès). Philosophical Transactions Royal. Society [Londres], vol. 138, 01-01-1848, pàg. 63-89.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesefsa2015