![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 febrer 1865 ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Mort | 25 gener 1940 ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Formació | Universitat de Nàpols Frederic II Universitat de Pisa Universitat de Göttingen ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, anàlisi matemàtica i funció el·líptica ![]() |
Lloc de treball | Pavia Nàpols ![]() |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Nàpols Frederic II (1907–1940) Universitat de Pavia (1890–1907) ![]() |
Membre de | |
Professors | Felix Klein ![]() |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Renato Caccioppoli i Ljubomir Txakalov ![]() |
Família | |
Fills | Mario Pascal, Alberto Pascal ![]() |
Germans | Carlo Pascal ![]() |
Premis |
Ernesto Pascal (Nàpols, 7 de febrer de 1865 - Nàpols, 25 de gener de 1940) va ser un matemàtic italià. Es va graduar en matemàtiques a la universitat de Nàpols el 1887. Els dos anys següents va ampliar estudis a les universitats de Pisa i Göttingen; en aquesta última va estudiar amb Felix Klein qui el va influenciar força.[1] Des de 1890 fins 1907 va donar classes a la universitat de Pavia i el 1907 va retornar a la universitat de Nàpols on va ser professor fins a la seva mort. En aquesta universitat, com degà de la Facultat de Ciències, va reorganitzar l'ensenyament de les matemàtiques, creant per a cada càtedra un laboratori equipat amb models i instruments.[2]
Pascal és recordat pels seus treballs en funcions el·líptiques, basats en la funció zeta de Jacobi.[3]