Per a altres significats, vegeu «Esclarmonda de Foix i de Cardona». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut Regne de França |
Mort | 1215 (Gregorià) |
Religió | Catarisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Occitània |
Família | |
Família | Casa de Foix |
Cònjuge | Jordan de L'Isla de Baish |
Fills | Oliva de L'Isla de Baish, Bernat Jordan I de L'Isla de Baish |
Pare | Roger Bernat I de Foix |
Germans | Ramon Roger I de Foix |
Esclarmonda de Foix (després de 1151 - 1215) fou una destacada membre de l'església càtara, coneguda com a Esclarmonda la Gran. Filla de Roger Bernat I de Foix i de Cecília Trencavel, es casà amb Jordà de l'Illa-Jordà, senyor de l'Illa Jordà quan tenia 21 anys. Tingueren entre altres fills a Bernat, hereu de la senyoria, Guillemeta, Otó de Terrida, Bertran, baró de Launac i a Oliva, casada amb Pelfort de Rabastens. Quedà vídua l'any 1200 i aleshores, ingressà a l'església càtara: rebé el consolament de mans del bisbe Gilabert de Castres l'any 1204 a Fanjaus, juntament amb tres altres grans dames (Auda de Fanjaus, Fais de Durfort, Ramona de Sant German) i en presència del seu germà, el comte Ramon Roger I de Foix. Visqué a Pàmies, des d'on possiblement reconstruí el castell de Montsegur. Participà en el col·loqui de Montreal de 1207, últim gran debat entre càtars i l'església catòlica, representada en aquest cas per Domènec de Guzman. Esclarmonda i la seva cunyada Felipa dirigien juntes una Casa per a les Perfetes a Dun, una mena d'escola per a educar les noies i alhora com una casa de jubilats.