Escull de corall

Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona de marees
Manglar
Bosc de varec
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bentònica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica

Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions. Són estructures molt vastes compostes d'esquelets de corall.[1] Els coralls vius van creixent sobre una base de corall mort i formen una roca calcària molt resistent. Els coralls creixen als mars tropicals, a la zona fòtica, on hi ha acció contínua de les onades. Els pòlips dels coralls necessiten una aportació mesurada de nutrients i l'aigua neta, no gaire calenta i poc profunda per a créixer. Una costa d'esculls coral·lins és un ecosistema marí format per una comunitat d'éssers vius a l'oceà. Les costes de corall presenten una morfologia de monticles rocosos, plataformes o cordons que s'eleven per sobre del fons marí rocós, i estan constituïts per organismes vius i els exoesquelets dels que ja han mort. Aquests s'originen en aigües tropicals entre uns 30° latitud nord i 25° latitud sud.

L'Any 2018 ha estat declarat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient com a l'Any Internacional dels Esculls de Coral.[2] Els esculls de coral són en l'actualitat un dels ecosistemes més amenaçats del planeta,[3] com a resultat tant del canvi climàtic,[4] que va desencadenar l'episodi de blanqueig coral·lí de 2014-2016 (el més important des que es tenen registres), com de la pressió local antropogènica,[5][6] però la conscienciació referent a aquesta problemàtica ambiental, tant del gran públic com dels responsables polítics i de la societat civil, segueix sent insuficient per dur a terme els canvis necessaris en les polítiques, la legislació i el comportament públic.

La biodiversitat dels esculls de corall fa que siguin considerats l'equivalent marí de les selves pluvials a terra ferma.[7]

  1. Díaz i Santos, 1998, p. 97.
  2. Servicio de Noticias de las Naciones Unidas, Centro de Noticias de la ONU. «2018: El Año Internacional de los Arrecifes de Coral» (en castellà). [Consulta: 22 gener 2018].
  3. Nyström, M.; Folke, C.; Moberg, F. «Coral reef disturbance and resilience in a human-dominated environment». Trends in Ecology & Evolution, 15, 10, 2000, pàg. 413-417. DOI: 10.1016/S0169-5347(00)01948-0.
  4. Jones, R. J.; Hoegh-Guldberg, O.; Larkum, A. W. D.; Schreiber, U. «Temperature-induced bleaching of corals begins with impairment of the CO2 fixation mechanism in zooxanthellae». Plant, Cell & Environment, 21, 1998, pàg. 1219-30. DOI: 10.1046/j.1365-3040.1998.00345.x [Consulta: 30 maig 2023].
  5. Sabine, C. L.; Feely, R. A.; Gruber, N. «The oceanic sink for anthropogenic CO2». Science, 305, 5682, 2004, pàg. 367-371. DOI: 10.1126/science.1097403.
  6. Feely, R. A.; Sabine, C. L.; Lee, K. «Impact of anthropogenic CO2 on the CaCO3 system in the oceans». Science, 305, 5682, 2004, pàg. 362-6. DOI: 10.1126/science.1097329.
  7. Díaz i Santos, 1998, p. 98.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy