slovenčina | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 6.000.000 |
Oficial a | Eslovàquia i la Unió Europea. Voivodina com a llengua minoritària. |
Autòcton de | Europa Central |
Estat | Eslovàquia i com a llengua minoritària als voltants (República Txeca, Hongria, Voivodina a Sèrbia, Ucraïna) i a l'Amèrica del Nord (immigrants). |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves occidentals llengües txecoslovaques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Acadèmia Eslovaca de Ciències |
Estudiat per | estudis eslovacs |
Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
Codis | |
ISO 639-1 | sk |
ISO 639-2 | slo (B) / slk (T) |
ISO 639-3 | slk |
SIL | SLK |
Glottolog | slov1269 |
Linguasphere | 53-AAA-db |
Ethnologue | slk |
ASCL | 3603 |
IETF | sk |
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Usa l'alfabet llatí lleugerament modificat. Cal destacar que l'accent està sempre a la primera síl·laba de cada paraula. L'ortografia té una base bastant propera a la pronunciació. L'eslovac té declinació en els seus elements nominals, cosa que explica la llibertat d'ordre de cada mot dintre de la frase. La gramàtica, en general, és semblant a la del txec (l'existència de l'antiga Txecoslovàquia va apropar molt les dues llengües).