Estadi del mirall

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

L'estadi del mirall és un concepte de la teoria psicoanalítica de Jacques Lacan. S'utilitza per a designar la fase del desenvolupament psicològic de l'infant compresa entre els sis i divuit mesos d'edat, en la qual el nen és capaç de percebre per primera vegada la seva imatge corporal completa en un mirall. En aquesta fase, segons la teoria lacaniana, es desenvoluparia el jo com a instància psíquica o ego.

Tot i així, el jo es construiria a partir d'una imatge externa, la qual cosa implica que la identitat ens és donada des de fora. El jo es precipita a partir d'una identificació imaginària.

Fins a aquest moment, el cos és percebut com una sèrie de sensacions fragmentades. En veure la seva imatge en el mirall, el nen adquireix la noció de complitud del seu cos. La imatge que dona lloc a l'adquisició de la noció de complitud pot ser una imatge captada en un mirall o bé la imatge d'un altre nen. La complitud aparent obre la possibilitat d'un nou domini del cos.