Estibarseni

Estibarseni
Fórmula química	AsSb
Epònim	antimoni i arsènic
Localitat tipus	Varuträsk (en)
Classificació
Categoria	elements natius > metal·loides
Nickel-Strunz 10a ed.	1.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	1.CA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	I/B.01
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	reniforme
Estructura cristal·lina	a = 0.4025 nm, c = 1.084 nm, Z = 6
Grup puntual	hexagonal
Grup espacial	Grup espacial 166
Color	blanc, gris, blanc grisenc, blanc vermellós
Exfoliació	perfecte
Duresa	3 a 4
Lluïssor	metàl·lic
Color de la ratlla	negre grisenc
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	5,8 – 6,2 (mesurada); 6,37 (calculada)
Altres característiques	No fluorescent, no magnètic
Varietats més comunes
Bismutestibarseni	Varietat amb contingut de bismut.[1]
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982 s.p.
Símbol	Sbr
Referències	[2]

L'estibarseni és un mineral de la classe dels elements nadius. El nom ve del llatí stibium (antimoni) i arsarsènics troba sovint barrejat amb arsènic o antimoni pur, i la descripció original de l'espècie, que data de l'any 1941, proposava fer servir el terme "estibarseni" pels minerals amb fórmula AsSb, i el terme "allemontita" per a les mescles. Des de l'any 1982, però, l'Associació Mineralògica Internacional considera "estibarseni" com a nom correcte, i "allemontita" com a sinònim. Si la barreja és rica en antimoni pot ser coneguda també com a "Allemontita I", o "Allemontita III" si és rica en arsènic.^[3] Pertany al grup arsènic, juntament amb l'antimoni i el bismut.^[4] La localitat tipus d'aquest mineral és Varuträsk, Västerbotten (Suècia).