Falles

Falles

Falla de la plaça de l'Ajuntament
39° 28′ N, 0° 23′ O / 39.47°N,0.38°O / 39.47; -0.38
Tipus	festa esdeveniment recurrent
Dia	19 de març
Freqüència	anual
Localització	València , País Valencià (Espanya)
Estat	Espanya
Format per
remat Ninot faller
Patrimoni cultural
Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Data	2016
Identificador	RL/00859
Festa d'Interès Turístic Internacional
Data	1980
Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu Falla). També se celebra en uns noranta municipis del País Valencià^[1] sobretot concentrats a la regió de València.^[2] La festa no té sentiment religiós malgrat la seua relació amb Sant Josep.^[3] Es tracta d'una festa de gran tirada turística, que cada any rep gent de tot el món per veure les falles plantades al carrer, l'espectacle de llums, les mascletades, el llançament de focs artificials i, l'última de les nits, la famosa cremà o crema, on cada any es cala foc a més de 1.000 falles, amb la qual cosa es crea un espectacle que el 30 de novembre de 2016 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.^[4] Cada any, milers de falleres vesteixen el vestit regional per omplir València de colors i es pentinen els monyos típics, per desfilar a l'ofrena on ofereixen rams de clavells a una estàtua de la Mare de Déu dels Desemparats als que formen un mantell de quinze d'altura, participen en l'ofrena vora 100.000 de fallers, que desfilen des de tots els punts de l'àrea metropolitana de València fins a arribar a la plaça.^[5]

En valencià medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes^[6] que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei en Jaume portaven falles per il·luminar-se.

Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartó, malgrat que avui dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 16 de març de matí (nit del 15, la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la cremada). Es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tota hora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més sovint amb el vestit de Saragüells o Torrentí.

Encara que les activitats falleres se celebren amb més intensitat des del 15 al 19 de març, les activitats falleres comencen pràcticament des d'acabades les anteriors, amb presentacions de falleres, l'elecció de la Fallera Major i Fallera Major Infantil, la Crida, i les mascletades.

Les festes falleres són originàries de la ciutat de València, ja l'any 1784 existeix documentació on les autoritats municipals prohibeixen cremar falles als carrers estrets de la ciutat i obliga a fer-ho en les places suficientment amples, però avui dia se celebren també en altres ciutats i pobles del País Valencià. Les primeres ciutats de les quals hi ha constància que plantaven falles són de finals del segle xix a Xàtiva (1865), Gandia i Sueca (1876) i Alzira (1889) i posteriorment es popularitzaren i s'estengueren a altres ciutats durant els anys 20 del segle xx cas de Sagunt (1926), Dénia (1927), Borriana (1928) o Elda (1929) on se celebren la segona setmana de setembre tot i que anteriorment es cremaven la Nit de Sant Joan. Cal recordar que també en eixa època, concretament l'any 1928 comencen a plantar-se, a la manera de com es feia a València amb les falles, les Fogueres d'Alacant i igualment passa a partir de 1933 a Tarragona,^[7] arribant a plantar-se sis falles i trencant la Guerra Civil espanyola la tradició.^[8]

Més tard al llarg del segle xx, començaren a plantar-ne falles també a municipis com Benaguasil (1952), Benicarló (1973) o la Vall d'Uixó (1982). Altres poblacions on es planten falles són Vilamarxant, Llíria, Riba-roja, L'Eliana, La Pobla de Vallbona, Casinos, Sueca, Algemesí, Carcaixent, Cullera, Benidorm, Xirivella, Quart de Poblet, Mislata i molts altres entre els quals la majoria de municipis de les comarques de l'Horta i el Camp de Túria, i fins i tot a altres països (Argentina).

A València existeix la Junta Central Fallera, que organitza i regula tots els festejos. Existeixen moltes categories per a la competició de diferents premis a les falles (general, enginy i gràcia, enllumenat, etc.) i es planten dos tipus de falles, les normals o grans, i les infantils, en correspondència a l'existència d'una fallera major i una fallera major infantil per cada casal faller.

Les categories de les falles són: apologètica, humorística i moral (amb els subtipus: de crítica general, de crítica eròtica i de caràcter veïnal.^[9]