Farmacopea

Plantilla:Infotaula intervencióFarmacopea
MeSHD019539 i D010602 Modifica el valor a Wikidata

Una farmacopea és un codi de medicaments oficial i obligatori.[1] Té validesa i és d'obligat compliment en el país o conjunt de països que l'han acceptat.[2]

Un dels problemes que afronten les farmacopees és la seua permanent actualització, que pot tardar diversos anys. Aquest problema ha sigut esmenat per altres llibres particulars més àgils i molt populars en el que es registren tots els nous remeis, les seues indicacions i dosi, o es comparen les diverses concentracions dels mateixos preparats en les diferents farmacopees; tal és el cas de l'Acompanyant de la Farmacopea Squire o de la Farmacopea Extra Martindale, que trauen edicions actualitzades en intervals freqüents.

L'antecedent de les farmacopees són els tractats, receptaris o antidotaris editats pels àrabs, i el De Materia Medica de Dioscòrides Pedaci, escrit originalment en grec al segle i. La primera farmacopea va ser l'Antidotarium Florentinum, editada sota l'autoritat del col·legi de metges de Florència el 1498. La segona va ser les Concòrdies de Barcelona, editades el 1511 concordablement entre el Col·legi d'Apotecaris i el de Doctors en Medecina de Barcelona.[3] El 1686 Joan d'Alós i Serradora va publicar una farmacopea catalana per tal d'homologar a tot el territori les descripcions de les receptes i proporcions dels seus ingredients, que esdevingué obligatòria pels col·legis d'apotecaris de Catalunya.[4][5] El 1794 es van unificar les farmacopees espanyoles amb la publicació de la Pharmacopoea Hispana, més tard anomenada Farmacopea Española. Des del 1964, el Consell d'Europa ha iniciat la redacció d'una Farmacopea Europea vigent al 47 estats membres del Consell.[6]

  1. «Farmacopea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Farmacopees: guia per a l'accés i la consulta (pdf). Barcelona: Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona (CRAI), 2012, p. 7-14. 
  3. Borbonès, Natàlia «500 anys de farmacopea». El Punt Avui, 18-09-2011, pàg. 37.
  4. Juan Alos. Pharmacopoea cathalana siue Antidotarium barcinonense restitutum et reformatum .... ex Typographia Antonij Ferrer & Balthasari Ferrer Bibliopolarum, 1686, p. 11–. 
  5. Jesús Mestre i Campi (ed.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 34. ISBN 84-297-3521-6. 
  6. Consell d'Europa. Convention relative à l'élaboration d'une pharmacopée européenne (en francès), 22 de juliol del 1964, p. 7 (Série des Traités européens, núm. 50).  Arxivat 2018-06-07 a Wayback Machine.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy