Back Federico Fellini Afrikaans Federico Fellini ALS Federico Fellini AN فيديريكو فليني Arabic فيديريكو فيللينى ARZ Federico Fellini AST Federiko Fellini Azerbaijani فدریکو فلینی AZB Федерико Феллини Bashkir Federico Fellini BAR
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1920 Rímini (Itàlia) |
| Mort | 31 octubre 1993 (73 anys) Roma |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | Fellini tomb (en)  |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | director de cinema, escriptor, realitzador, autor de còmic, guionista, escriptor satíric, autor |
| Activitat | 1945 - 1992 |
| Membre de | |
| Influències | |
| Participà en | |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Giulietta Masina (1943–1993) |
| Premis | |
| |
| Lloc web | federicofellini.it |
       
 | |
Federico Fellini (Rímini, 20 de gener de 1920 - Roma, 31 d'octubre de 1993) fou un director de cinema i guionista italià.[1] El govern italià, en reconeixement, li va concedir la seva màxima distinció de l'Ordine al Merito della Repubblica (Orde al mèrit de la República Italiana), el Cavaliere di Gran Croce OMRI.[2] Fellini descriu la solitud de l'ésser humà davant del món exterior, i és conegut per un estil molt característic i original que barreja la fantasia i l'ús d'imatges barroques; és considerat un dels més influents i àmpliament venerats cineastes del segle xx.[3] Guanyador de quatre premis Oscar pel seu treball com a cineasta, el 1993 va ser guardonat amb l'Oscar honorífic. Dues vegades guanyador del Festival Internacional de Cinema de Moscou (1963 i 1987), ha rebut també la Palma d'Or a Cannes el 1960 i el Lleó d'Or per la seva trajectòria artística al Festival de Cinema de Venècia el 1985.
Durant quatre dècades –des de Luci del varietà del 1950 a La voce della luna 1990–, Fellini "retrata", en dotzenes de pel·lícules, un petit grup de personatges memorables. Ell es va autodenominar "un artesà que no té res a dir, però que sap com dir-ho". Va deixar obres inoblidables, plenes de sàtira però amarades d'una subtil malenconia, caracteritzades per un estil oníric i visionari. Els títols de les seves pel·lícules més famoses –I vitelloni, La strada, Le notti di Cabiria, La dolce vita, 8½ i Amarcord– s'han convertit en tòpics esmentats en l'idioma original en tot el món.
- ↑ «Federico Fellini». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cavaliere di Gran Croce Ordine al Merito della Repubblica Italiana» (en italià). Presidència de la República Italiana, 1987. [Consulta: 4 febrer 2012].
- ↑ Burke i Waller, 2003, p. 12.