Back 5ኛ ፊሊጶስ Amharic Felipe IV d'Aragón AN فيليب الخامس ملك إسبانيا Arabic فيليبى الخامس ملك اسبانيا ARZ Felipe V d'España AST V Filipp (İspaniya kralı) Azerbaijani بئشینجی فیلیپ (ایسپانیا) AZB Philipp V. (Spanien) BAR Філіп V (кароль Іспаніі) Byelorussian Филип V (Испания) Bulgarian
_in_1695.png)
Felip IV d'Aragó i V de Castella[1][2] (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya,[3][4] tot i que mai es va intitular així,[5] dit l'Animós,[6] o el Socarrat en el País Valencià,[7] va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís. Abans de ser rei era conegut com a Felip d'Anjou.
Va ser designat monarca d'Espanya en el testament de l'últim Habsburg hispànic, Carles II. L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac l'arxiduc Carles, va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment. Tanmateix també va tenir un matís de guerra civil dins de la Monarquia espanyola, entre els partidaris borbònics i els austriacistes, generalment separats, amb matisos, entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó, respectivament.
La fi de la guerra consolidaria Felip V en el tron espanyol, però a costa d'entregar els territoris espanyols extrapeninsulars en el Tractat d'Utrecht (1713) i el de Rastatt (1714) a les potències aliades. Després de la reconquesta dels estats de la Corona d'Aragó, els ministres de Felip V aboliren les institucions pròpies de govern, furs i constitucions d'aquells, i tot llur ordenament jurídic de dret públic, posant-los sota l'administració del Consell de Castella, i implantaren l'absolutisme borbònic amb els Decrets de Nova Planta.
La resta del seu regnat el determinà la política de l'absolutisme, de caràcter centralista i uniformista, a imatge de França, amb poques convocatòries de les corts de Castella. Més endavant, Felip apostaria per seguir les directrius de Julio Alberoni i d'Isabel Farnese, la seva segona esposa, en vistes a recuperar els territoris italians que havia cedit a la pau d'Utrecht a canvi de mantenir-se ell a la corona espanyola, una política que fracassaria. El 1724 va abdicar en el seu fill Lluís, que seria rei poc més de set mesos a causa de la seva mort prematura per verola. La minoria d'edat del següent en la línia, Ferran, va crear un debat i Felip V al final va tornar a ocupar el tron. El segon regnat estaria marcat pels pactes de família amb la branca francesa dels Borbons, la voluntat de reconciliació amb el Sacre Imperi i els Habsburg, i un seguit de conflictes bèl·lics a nivell europeu.
- ↑ Riquer i Permanyer, Borja. Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. Volum 3. Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 365. Arxivat 2021-12-17 a Wayback Machine.
- ↑ Sales, Núria; Vilar, Pierre (dir.). Història de Catalunya. vol. 4. Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 411.
- ↑ «Felip V d'Espanya». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. Arxivat de l'original el 2 de gener 2022. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ García Cárcel, Ricardo. «Felipe V» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2022. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ Molas Ribalta, Pere. «La monarquía de Felipe V». A: Serrano Martín, Eliseo (coord.). Felipe V y su tiempo : congreso internacional (en castellà). Institución Fernando el Católico i Diputación de Zaragoza, 2004, p. 867. Arxivat 2023-10-04 a Wayback Machine.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:0 - ↑ «Xàtiva» (en valencià). [Consulta: 10 setembre 2023].[Enllaç no actiu]