Back Felix Mendelssohn Afrikaans Felix Mendelssohn Bartholdy ALS Felix Mendelssohn Bartholdy AN فيلكس مندلسون Arabic فيلكس مندلسون ARZ Felix Mendelssohn AST Felix Mendelssohn Aymara Feliks Mendelson Bartoldi Azerbaijani Феликс Мендельсон Bashkir Фелікс Мендэльсон Byelorussian
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy, conegut com a Felix Mendelssohn,[1] [ˌjɑkʿɔp ˌl̥utv̥ɪç ˌfelɪks ˈmɛndl̩ˌz̊ombaʁˈtʰɔldi][2] (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic.[3]
Va néixer en una família jueva notable que més tard es convertiria al luteranisme. La seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i música de cambra. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa dels canvis dels gusts musicals i l'antisemitisme de finals del XIX i principis del XX, la seva originalitat creativa s'està reconeixent actualment i es revalua fins a arribar a ser un dels compositors més populars del Romanticisme. Era el padrí del pintor, pacifista i esperantista Felix Moscheles.
Les composicions de Mendelssohn inclouen simfonies, concerts, música per a piano, música per a orgue i música de cambra. Les seves obres més conegudes inclouen l'obertura i la música incidental d'El somni d'una nit d'estiu (que inclou la Marxa nupcial), la Simfonia italiana, la Simfònica escocesa, l'oratori Paulus, l'oratori Elijah, l'obertura Les Hèbrides, el Concert per a violí madur, l'octet de corda i la melodia utilitzada a la nadala <i>Hark! The Herald Angels Sing</i>. Les Cançons sense paraules de Mendelssohn són les seves composicions per a piano solista més famoses.
L'avi de Mendelssohn era el reconegut filòsof jueu Moses Mendelssohn, però Fèlix es va criar inicialment sense religió fins que va ser batejat als set anys a l'església cristiana reformada. Va ser reconegut aviat com un prodigi musical, però els seus pares van ser cautelosos i no van intentar capitalitzar el seu talent. La seva germana Fanny Mendelssohn va rebre una educació musical similar i va ser una compositora i pianista talentosa per dret propi; algunes de les seves primeres cançons es van publicar amb el nom del seu germà i la seva Sonata de Pasqua se li va atribuir erròniament durant un temps després d'haver-se perdut i redescobert als anys setanta.
Mendelssohn va tenir un èxit primerenc a Alemanya i va recuperar l'interès per la música de Johann Sebastian Bach, sobretot amb la seva interpretació de la Passió segons Sant Mateu el 1829. Va ser ben rebut en els seus viatges per Europa com a compositor, director d'orquestra i solista; les seves deu visites a la Gran Bretanya – durant les quals es van estrenar moltes de les seves obres principals– formen una part important de la seva carrera adulta. Els seus gustos musicals essencialment conservadors el diferencien dels contemporanis musicals més aventurers com Franz Liszt, Richard Wagner, Charles-Valentin Alkan i Hector Berlioz. El Conservatori de Leipzig,[7] que va fundar, es va convertir en un bastió d'aquesta perspectiva antiradical. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa dels canvis en els gustos musicals i l'antisemitisme a finals del segle XIX i principis del XX, la seva originalitat creativa va ser revalorada. Actualment, és un dels compositors més populars de l'època romàntica.
- ↑ La gran majoria de les fonts impreses (per exemple, vegeu les fonts a les referències i les llistes d'enregistraments) utilitzen la forma "Mendelssohn" i no "Mendelssohn Bartholdy". El Grove Dictionary of Music and Musicians dona "(Jakob Ludwig) Felix Mendelssohn(-Bartholdy)" com a títol de l'entrada, amb "Mendelssohn" utilitzat en el text principal. En alemany i algunes altres llengües, el cognom "Mendelssohn Bartholdy" (de vegades amb guionet) s'utilitza generalment.
- ↑ La pronúncia [ˈmɛndl̩sˌz̊o·n] es considera l'ortoèpica. Tanmateix, no és realitzada per ningú. L'absoluta majoria d'alemanys enquestats només hi pronunciava una única [z]. A més a més, la majoria d'alemanys enquestats pronunciava la nasal com a bilabial [m], amb consciència, però, de pronunciar-la com a alveolar [n], lliurant així un exemple de disassociació entre el nivell fonètic real i el fonològic ideal.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ "Geschichte der Hochschule", Plantilla:In lang, website of the Hochschule für Musik und Theater Felix Mendelssohn Bartholdy, Leipzig, retrieved 26 January 2019.
- ↑ Todd, 2003, p. 450–451.
- ↑ Werner, 1963, p. 385–389.
- ↑ When founded in 1843 this institution was officially known as the "Leipziger Konservatorium der Musik".[4] English-language Mendelssohn authorities, for example R. Larry Todd and Erich Werner, refer to it as the Leipzig Conservatory.[5][6]