Ferdinand de Lesseps

Plantilla:Infotaula personaFerdinand de Lesseps

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1805 Modifica el valor a Wikidata
Versalles (Primer Imperi Francès) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1894 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Guilly (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 6 48° 51′ 32″ N, 2° 23′ 40″ E / 48.858829°N,2.394437°E / 48.858829; 2.394437
Guilly (sang)
Grave of Lesseps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Seient 38 de l'Acadèmia Francesa
21 febrer 1884 – 7 desembre 1894
← Henri MartinAnatole France →
President Societat de Geografia de París
1881 –
Ambaixador de França a Espanya
1848 – 1849
Cònsol de França a Barcelona
1842 – 1848
Cònsol de França a Alexandria
1835 – 1837 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaItàlia Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, emprenedor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaLesseps' Family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLouise-Hélène Autard de Bragard (1869–1894)
Agathe Delamalle (1837–1853) Modifica el valor a Wikidata
FillsVictor de Lesseps
 () Agathe Delamalle
Ismaël de Lesseps
 () Louise-Hélène Autard de Bragard
Marie-Solange de Lesseps
 () Louise-Hélène Autard de Bragard
Jacques de Lesseps
 () Louise-Hélène Autard de Bragard
Gisèle de Lesseps
 () Louise-Hélène Autard de Bragard Modifica el valor a Wikidata
ParesMathieu de Lesseps Modifica el valor a Wikidata  i Marie Catherine Barbe de Grivegnée Modifica el valor a Wikidata
GermansAdélaïde Marie de Lesseps
Jules de Lesseps
Théodore de Lesseps Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 6286 Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi,[1] vescomte de Lesseps (Versalles (França), 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Guilly (Indre) (França), 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.[2]

Provinent d'una família també de diplomàtics, va iniciar-se de jove en la professió, fet que el va portar a treballar en diferents missions a Europa i Àfrica. Durant els primers anys de la seva carrera va ser destinat a Egipte on va ostentar diversos càrrecs diplomàtics a Alexandria i El Caire. Posteriorment fou cònsol a Barcelona (1842-48) i ambaixador a Madrid (1848-49). De la seva estada a Barcelona se'n conserva un bon record degut a la seva mediació durant el bombardeig de 1842, motiu pel qual anys després se li dedicaria una plaça.

Després d'una controvertida missió a Roma, que va provocar la fi de la seva carrera diplomàtica, i amb l'ajut de diversos contactes polítics i empresarials, va liderar el projecte de construcció del Canal de Suez que uniria el Mar Mediterrani i el Mar Roig. Malgrat una sèrie d'entrebancs, l'empresa va comptar amb el suport de les elits polítiques tant d'Egipte com de França i el projecte va ser inaugurat el 1869.

Després de l'èxit que va representar la construcció del canal de Suez, va gaudir d'un gran respecte i influència entre la societat francesa i europea de l'època, rebent diverses condecoracions i esdevenint membre, entre d'altres, de l'Acadèmia de les Ciències Francesa. Durant un temps va replantejar-se la seva entrada en política però finalment el 1879 convocà una cimera per estudiar la viabilitat de construir el Canal de Panamà, per unir els oceans Atlàntic i Pacífic i creà una societat que iniciaria la seva construcció durant la següent dècada. No obstant això, diversos problemes tècnics i financers, així com la pressió de governs estrangers, van fer que la companyia fos liquidada el 1889, provocant un gran rebombori i un fort descrèdit personal. Juntament amb el seu fill i diversos empresaris i polítics foren jutjats i condemnats en el que es coneixeria com l'Escàndol de Panamà.

Moriria a casa seva a La Chênaie el 1894 a l'edat de 89 anys. El seu llegat, en forma de les dues grans infraestructures que projectà i ajudà a construir, té encara una gran rellevància en el món actual.

  1. «Nomenclàtor de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2014].
  2. Mata, Jordi «Ferdinand de Lesseps». Sàpiens format = paper. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.126, febrer 2013, p.73. ISSN: 1695-2014.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy