Principals línies fèrries russes: En vermell la transsiberiana, en verd la línia Baikal-Amur, en taronja la línia Amur-Iakutsk. | |
Dades generals | |
---|---|
Localització | Rússia: Irkutsk, Buriàtia, Transbaikal, Sakhà, Amur i Khabàrovsk. |
Terminals | Taïxet, óblast d'Irkutsk Komsomolsk de l'Amur, krai de Khabàrovsk Sovétskaia Gàvan, krai de Khabàrovsk |
Operació | |
Obertura | 1991 |
Característiques tècniques | |
Longitud de la línia | 4324 km |
Ample de via | 1520 mm (ample rus) |
Electrificació | només de Taïxet a Taksimó |
La línia Baikal-Amur (en rus: Байка́ло-Аму́рская магистра́ль БАМ, Baikalo-Amúrskaia maguistral, BAM) és una línia de ferrocarril de Rússia. Amb una longitud de 4324 km, travessa la Sibèria i l'Extrem Orient Rus. Transcorre paral·lela a la línia transsiberiana però entre sis-cents i vuit-cents quilometres més al nord.
La línia Baikal-Amur es va construir com a alternativa estratègica al ferrocarril transsiberià, especialment al voltant de les vulnerables seccions que aquesta línia té a la vora de la frontera xinesa. Es va construir amb materials especialment resistents, perquè en gran part està fonamentada sobre el permagel. A causa de les extremes condicions del terreny, clima, llargada i cost, el líder soviètic Leonid Bréjnev va descriure-la com «el projecte de construcció del segle».[1]