Festa de l'Estendard

Festa de l'Estendard

Festa de l'Estendard de 1969. Es pot veure l'Estendard amb l'asta coronada per la Cimera reial de la Vibra i al fons el retrat de Jaume I abans de la restauració. Al domàs del balcó es veu l'escut de la ciutat de Palma, sense que la imatge mostri la Ratapinyada que es troba dalt de la corona
39° 34′ N, 2° 39′ E / 39.57°N,2.65°E / 39.57; 2.65
Tipus	festa
Epònim	estendard
Dia	31 de desembre
Localització	Palma (Mallorca)
Estat	Espanya

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229. Aquest episodi històric posà fi al regne almohade i a la Mallorca musulmana i hom commemora, doncs, el naixement del Regne de Mallorca. Es tracta d'una de les més antigues d'Europa, atès que data del segle xiii. Actualment, els actes principals se celebren a la plaça de Cort, amb una cerimònia civil presidida per l'Estendard, i posteriorment a la Seu, amb un acte d'acció de gràcies.

La festa de l'Estendard o festa de la Conquista de Mallorca ha estat històricament la commemoració anual del naixement del Regne de Mallorca, per mitjà del naixement d'un estat propi en forma de regne, com també de la reincorporació del país a la cristiandat. Així, històricament hi ha tengut gran pes els tres estaments: el civil, representat per la Universitat i, més tard, per l'Ajuntament; el religiós, representat pel Bisbat; i el reial, representat pel Rei o el Virrei i l'exèrcit. El poder civil honora la figura del Rei en Jaume, representada simbòlicament per l'Estendard, com a heroi fundador de la nació; mentre que el poder religiós destaca el poder evangelitzador del rei i la seva transcendència religiosa. El poder reial, en fi, honora la figura del rei en tant que se'n considera hereu.^[1]

Aquesta festa va contribuir en gran manera a la gran popularitat de la figura del rei i a la cohesió i vertebració nacional mallorquina, i va ajudar a fer perviure el record del rei en l'imaginari popular, el qual encara és viu a l'illa, més enllà dels estudis històrics dels acadèmics.^[2] Entre els elements amb més simbolisme i més característics de la festa destaquen el mateix estendard, les armes mítiques del Rei en Jaume, el retrat del rei, el Sermó de la Conquista, la Porta Pintada (avui desapareguda) i, més modernament, l'estàtua equestre del rei a la plaça de la Porta Pintada i la Colcada, poema de Pere d'Alcàntara Penya. La festa ha patit un llarg procés de decadència d'ençà de l'abolició del Regne el segle xviii, però ha estat mantenguda gràcies a la fidelitat del poble, que no hi ha deixat de participar malgrat la deixadesa de les institucions.^[1]