Feu

Per a altres significats, vegeu «Fortià Feu i Martorell».

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.^[1] Aquests pactes, realitzats del segle x al xviii, anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. D'aquí se'n deriven els actes d'homenatge actuals com un acte de respecte, de veneració, envers una persona. L'objectiu del feu consistia generalment en l'usdefruit d'un territori, o un camp per treballar i conrear.