Fidelio

Fidelio

Karina Kitz com a Leonore i Günther Treptow com a Florestan
Forma musical	òpera
Compositor	Ludwig van Beethoven
Llibretista	Joseph Sonnleithner, Stephan von Breuning i Georg Friedrich Treitschke
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Alemany
Basat en	Léonore ou l'amour conjugal, de Jean-Nicolas Bouilly (1798) ()
Creació	1803-1805
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Singspiel
Parts	Dos
Catalogació	Op. 72
Durada	4 hores
Lloc de la narració	Espanya i Sevilla
Època d'ambientació	segle XVII
Versió	Theater an der Wien, el 29 de març de 1806 (segona versió) Kärntnertortheater, el 23 de maig de 1814 (versió definitiva).
Personatges	Second prisoner (en) , Florestan (en) , Jaquino (en) , Rocco (en) , Don Pizarro (en) , Marzelline (en) , Leonore (en) , Don Fernando (en) i First prisoner (en)
Instrumentació	1 flautí, 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 1 contrafagot, 4 trompes, 2 trompetes, 2 trombons, Timbales, Cordes. 1 trompeta fora d'escena.
Estrena
Estrena	20 de novembre de 1805 (primera versió)
Escenari	Theater an der Wien, Viena,
Intèrpret	Ignaz von Seyfried, Louise Müller, Sebastian Mayer i Anna Milder-Hauptmann
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	11 de gener de 1921 Don Fernando, ministre (baríton) Don Pizarro, governador d'una presó de l'Estat (baix-baríton) Florestan, un presoner (tenor) Leonore, la seva muller, sota el nom de Fidelio (soprano) Rocco, carceller (baix) Marzelline, la seua filla (soprano) Jaquino, porter (tenor) Presoners, oficials, guàrdies, poble (cor)

Fidelio, op. 72 (en totes tres versions), és un singspiel compost per Ludwig van Beethoven, l'única òpera del compositor. El llibret en alemany va ser escrit per Joseph Sonnleithner, revisat per Stephan von Breuning i Georg Friedrich Treitschke, basat en la comèdia Léonore ou l'amour conjugal de Jean-Nicolas Bouilly. Es va estrenar al Theater an der Wien de Viena, en una versió de dos actes, el 20 de novembre de 1805. Després fou revisada el 1806 i de nou el 1814 en la seva versió definitiva i que se sol representar actualment. L'any següent, Stephan von Breuning va ajudar a escurçar l'obra de tres actes a dos. Després de treballar més en el llibret de Georg Friedrich Treitschke, es va representar una versió final al Kärntnertortheater el 23 de maig de 1814. Per convenció, les dues primeres versions s'anomenen Leonore.

El llibret, amb alguns diàlegs parlats, explica com Leonore, disfressada de guàrdia de la presó amb e nom de "Fidelio", rescata el seu marit Florestan de la mort en una presó política. L'escenari de Bouilly s'adapta a la visió estètica i política de Beethoven: una història de sacrifici personal, heroisme i un eventual triomf. Amb la seva lluita subjacent per la llibertat i la justícia que reflecteix els moviments polítics contemporanis a Europa, aquests temes són típics del "període mitjà" de Beethoven. Els moments notables de l'òpera inclouen el "Cor dels presoners" (O welche Lust - "O quina alegria"), una oda a la llibertat cantada per un cor de presos polítics, la visió de Florestan de Leonore vinguda com un àngel per rescatar-lo i l'escena en què finalment es produeix el rescat. El final celebra la valentia de Leonore amb aportacions alternades de solistes i cors.