Fiord

Un fiord és una antiga vall glacial que ha estat inundada per l'aigua del mar després de la desaparició de les glaceres del període quaternari. Morfològicament és un braç de mar, sovint de gran profunditat i envoltat per vores molt escarpades, que penetra terra endins. Per exemple, el Sognefjord s'endinsa més de 200 km a l'interior i presenta una fondària de més de 1.100 metres en alguns punts.^[1]La gran fondària dels fiords només és compatible amb l'acció de les glaceres, normalment és més gran en la part mitjana i superior degut a que el poder erosiu de les glaceres és més gran a prop del seu origen.^[2]

Els fiords tenen la forma característica en forma d'U de les valls glacials, com la part inferior, la menys inclinada de la U, es troba submergida, les parets visibles poden aixecar-se molts metres verticalment sobre el nivell de les aigües.^[2] Presenten els accidents morfològics típics del glacialisme, com per exemple, cubetes, replans, terrasses o valls penjades. Aquestes valls penjades laterals originen cascades i saltants, un exemple notable és el fiord de Geiranger, on hi destaca, entre d'altres, la cascada de les Set Germanes.^[1] En molts casos la vall s'estén cap a l'interior, de vegades una petita glacera roman al cap de la vall, d'altres el riu que va formar la vall original s'ha restablert i ha construït un delta a la capçalera del fiord, sovint aquest delta és l'únic indret on es poden establir pobles i granges.^[2]