Nom original | (en) William Matthew Flinders Petrie |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 juny 1853 Charlton (Greenwich) (Anglaterra) |
Mort | 28 juliol 1942 (89 anys) Jerusalem |
Causa de mort | malària |
Sepultura | cementiri del Mont Sió |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Religió | Anglicanisme |
Activitat | |
Camp de treball | Arqueologia i egiptologia |
Ocupació | egiptòleg, escriptor, arqueòleg, traductor |
Ocupador | University College de Londres |
Membre de | |
Alumnes | Margaret Murray, James Edward Quibell i Ione Gedye |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Edward Russell Ayrton |
Família | |
Cònjuge | Hilda Petrie |
Fills | John Flinders Petrie, Ann Flinders Petrie |
Pares | William Petrie i Anne Flinders |
Premis | |
Sir William Matthew Flinders Petrie, FRS[1] (3 de juny del 1853 – 28 de juliol del 1942), habitualment conegut com a Flinders Petrie, fou un egiptòleg britànic, pioner en la utilització d'un mètode sistemàtic en l'estudi arqueològic i en la preservació dels artefactes. Fou titular de la primera càtedra d'egiptologia al Regne Unit, i excavà molts dels jaciments arqueològics més importants d'Egipte. Es considera que el seu descobriment més famós fou l'estela de Merneptah,[2] una opinió compartida per ell mateix.[3] Petrie fou el primer a utilitzar en l'egiptologia el mètode de seriació, o datació relativa a partir dels estils de terrisseria i ceràmica trobats en diferents llocs.[4]