Back Florence Nightingale Afrikaans ፍሎረንስ ናይቲንጌል Amharic Florence Nightingale AN فلورنس نايتينجيل Arabic فلورينس نايتينجيل ARZ ফ্লোৰেন্স নাইটিংগেল Assamese Florence Nightingale AST Florens Naytingel Azerbaijani فلورانس نایتینقل AZB Fluorencėjė Naitėngol BAT-SMG
.jpg)  | |
| Nom original | (en) Florence Nightingale Smith |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 maig 1820 Florència (Gran Ducat de Toscana) |
| Mort | 13 agost 1910 (90 anys) Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Sepultura | Wellow (en)  |
| Residència | Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda |
| Religió | Anglicanisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assistència sanitària |
| Ocupació | infermera, política, professora, escriptora, estadística, sociòloga |
| Membre de | |
| Nom de ploma | The Lady with the Lamp |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | William Nightingale i Frances Smith |
| Germans | Frances Parthenope Verney |
Premis
| |
Signatura  | |
     | |
Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual. Va ser la primera dona que va ser admesa a la Royal Statistical Society britànica i també fou elegida membre honorària de l'American Statistical Association.[1][2][obres 1]
Nasqué en una rica família de classe alta, en una època en què les dones d'aquesta classe estaven destinades al matrimoni i als fills. Inspirada per les seves creences religioses unitaristes, decidí dedicar-se al servei del proïsme, directament amb la seva actuació d'infermera i, indirectament, per mitjà de la reforma social. El seu pare, d'idees avançades, li proporcionà personalment una formació equilibrada que incloïa les matemàtiques, i donà suport als seus desigs de menar una vida activa més enllà de la llar familiar.
Durant la Guerra de Crimea actuà d'infermera tenint cura de soldats ferits, i les seves rondes nocturnes li valgueren el nom de la dama del llum, que la premsa anglesa difongué i que li feu guanyar el reconeixement públic. Encara que els estudiosos moderns són del parer que la seva actuació en la guerra va ser sobrevalorada per una premsa en cerca d'herois, la seva actuació posterior —dedicada a millorar la qualitat del servei sanitari a l'exèrcit britànic i, més tard, a la formació del personal sanitari femení— s'ha considerat d'importància revolucionària.
El 1860, Nightingale posà els fonaments de la infermeria professional amb l'establiment de la seva escola d'infermeria al Saint Thomas Hospital de Londres. Es tractava de la primera escola seglar d'aquella mena al món i s'ha mantingut fins al present, en l'actualitat integrada al King's College de Londres. El "Nightingale Pledge" és un compromís que prenen les noves infermeres, i el Dia Internacional de les Infermeres se celebra arreu del món en l'aniversari de Florence Nightingale.
La tasca reformista de Florence Nightingale es basà especialment en les seves excepcionals capacitats analítiques, l'ús prudent de la seva fama i la xarxa d'amics influent que aplegà. Les seves reformes socials inclogueren la millora de l'atenció sanitària i la seva extensió a totes les classes de la societat britànica, amb la millora de l'atenció sanitària i la lluita contra la malnutrició a l'Índia[obres 2] i la contribució en l'abolició de lleis contra la prostitució particularment dures amb les dones, sense oblidar l'expansió de formes de participació femenina en el món laboral. Nightingale va ser una escriptora versàtil i prodigiosa i en vida seva publicà diversos escrits de difusió del coneixement mèdic, alguns en un anglès senzill, adaptat per a persones poc literates.[obres 3] En el mateix sentit, ajudà a popularitzar els gràfics estadístics gràcies a les presentacions especialment didàctiques que feu a polítics i altres figures rellevants. Molts dels seus escrits, especialment els dedicats a la religió i al misticisme, romangueren inèdits i no s'han publicat fins fa ben poc.
De salut delicada ja des del primer terç de la seva vida, continuà treballant gairebé fins al seu traspàs.
- ↑ «Florence Nightingale». Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Florence Nightingale, mucho más que la dama de la lámpara | Ciencia y más» (en castellà). Mujeres con ciencia, 22-08-2017. [Consulta: 16 juny 2020].
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «obres» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="obres"/> corresponent.