Fluxus

Fluxus – en llatí fluere significa fluir – és una xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves mescles de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny, entre altres. Va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del segle xx. Va declarar-se contrari del tractament de l'objecte artístic tradicional com una mercaderia i es va proclamar a si mateix com l'«antiart». Fluxus va ser organitzat de forma informal el 1962 per George Maciunas i va tenir expressions als Estats Units, a Europa i al Japó,^[1] agrupant una sèrie d'artistes de diversa procedència, com Yoko Ono, Nam June Paik, Wolf Vostell, Joseph Beuys, Daniel Spoerri, Charlotte Moorman i d'altres.^[2]

També van assumir un clar compromís polític, afegint un component reivindicatiu a les seves accions, a la vegada que criticaven el mercantilisme de l'art. Igualment, cercaven la participació de l'espectador, participant de la idea que qualsevol pot ser artista, que van exemplificar en el seu eslògan «fes-ho tu mateix». Maciunas va manifestar el 1965 que pretenia «demostrar que qualsevol cosa pot ser art i qualsevol pot fer-ho».^[3]