Forma sonata

La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants. Es diferencia del barroc per la utilització de l'harmonia, ja que en el barroc es dona molta importància a la conducció de les diferents veus, contrapunt, en lloc d'una melodia tractada harmònicament. Habitualment segueix aquest patró, estructura o forma el primer moviment d'una sonata;^[1] i per extensió, d'un concert, una simfonia, i qualsevol formació de cambra (quartet de corda, quintet de corda…)

Ha estat la més prestigiosa de les formes musicals des que va ser definida pels teòrics al segle xix a partir de les sonates dels compositors del segle xviii i començaments del XIX.^[2]

L'expressió forma sonata no s'ha de confondre amb el terme sonata, ja que aquesta és una composició autònoma per a un o dos instruments (anteriorment, als segles xvi, xvii i la primera meitat del xviii, també podia ser de tres o més), generalment amb un mínim de tres moviments.

La forma sonata va sorgir quan la música instrumental cobrava una importància no coneguda fins al moment. Fins aleshores, la música instrumental era com un complement i solia estar acompanyada de literatura i arts escèniques. També va donar lloc a l'emancipació parcial del compositor el qual va deixar de dependre del patrocini dels nobles o de l'església i va a passar a cobrar de:

• venda de música impresa
• concert públic de música instrumental

Amb el temps aquesta forma sonata repercutiria en tots els gèneres musicals (ària, rondó, concert, minuet, missa…), en les diferents formes musicals (binària, ternària…) i en els diferents moviments de la mateixa sonata.