Back Gurunli DAG Farefare (Sprache) German Farefare language DGA Farefare language English Gurena lingvo Esperanto Idioma frafra Spanish Gurenera Basque Gurenne French Lingua frafra Galician フラフラ語 Japanese
 Activistes lingüístics del frafra (Gurene Wikimedia Community) durant el procés d'incubació i llançament de la Viquipèdia en aquesta llengua l'any 2022  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 820.000 (2011 ) |
| Autòcton de | Regió Centre, Regió Centre-Est, Regió Centre-Sud, Regió Est, Boulgou i regió Superior Oriental |
| Estat | Burkina Faso i Ghana |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües gur llengües Oti-Volta | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | gur |
| Glottolog | fare1241 |
| Ethnologue | gur |
| IETF | gur |
El frafra és un idioma africà pertanyent al grup gur de les llengües congoatlàntiques i parlat per més de mig milió de persones de l'ètnia dels gurunsis (també anomenats frafres).[1][2] A partir de les dades de les darreres dècades i segons diverses fonts, s'estima que la dominen entre 600.000 i 950.000 persones, de les quals el gruix principal prové de la Regió Superior Oriental de Ghana. Entre els 25.000 i 60.000 parlants restants habiten les províncies de Bolgou, Narhouri i també Zoundweogo, a Burkina Faso.[3][4][5]
La llengua frafra rep diverses nomenclatures, per bé que els seus autoglotònims són «frafra» i també «fare-fare».[2] Consisteix en diverses variants dialectals: el gurene (en frafra: gurenɛ i també escrit com a gurunɛ, gʋrnɛ, gudenne, gurenne, gudeni o guadeni), el nankani (naane, nankanse, ninkare o ninkãrɛ) i el boone. És per aquesta raó que sovint la llengua també és coneguda pel nom de gurene. El talni i el nabt, tot i que sovint són inclosos com a variants del frafra, són llengües gur diferents.[6] L'origen de la denominació «frafra», tant per a la llengua com el grup humà, prové dels missioners i colonitzadors de les primeries del segle xx. Els anomenaren així atès que la població local sempre s'acomiadava amb aquesta expressió, que equival a 'bona sort' o 'vagi bé'. Més tard, el poble gurunsi n'adoptà el nom també com a propi.[3]
- ↑ Mwakikagile, 2017, p. 193.
- ↑ 2,0 2,1 «Gurenne». Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, n.d. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Guanche Pérez i Corral Barrero, 2022.
- ↑ Ager, Simon. «Frafra language and alphabet» (en anglès). Omniglot, n.d. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Farefare» (en anglès). Joshua Project, n.d. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ Naden, Tony «ISO 639-3 Registration Authority - Request for Change to ISO 639-3 Language Code» (
PDF) (en anglès). Organització Internacional per a l'Estandardització, 08-11-2014.
