Back Francisco Goya Afrikaans Francisco de Goya ALS Гойя, Франсиско ALT ፍራንሲስኮ ጎያ Amharic Francisco de Goya y Lucientes AN فرانثيسكو غويا Arabic ܦܪܢܣܝܣܩܘ ܓܘܝܐ ARC فرانثيسكو ݣويا ARY فرانسيسكو جويا ARZ ফ্ৰান্সিছক' গয়া Assamese
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828)[1] fou un pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme.[2] La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle xx.
Després de formar-se a la seva terra natal dins l'estil del barroc tardà, l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on entrà en contacte amb un incipient neoclassicisme. Aquest estil és el que adoptà quan se n'anà a Madrid a mitjan dècada del 1770, al qual cal afegir un pintoresquisme costumista més rococó a conseqüència del seu nou treball com a pintor de cartons per als tapissos de la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara.[3]
El 1793 va patir una greu malaltia que el feu evolucionar cap a una pintura més creativa i original, que fa servir temàtiques menys amables que les que havia pintat per a la decoració dels palaus reials. Una sèrie de petits quadres en llauna, als quals ell mateix denominava "de capritx i invenció", iniciaren la fase madura de l'obra de l'artista i la transició cap a l'estètica romàntica.
La seva obra reflecteix el convuls període històric en què va viure, particularment per les conseqüències de la Guerra de la Independència Espanyola (Guerra del Francès), de la qual han quedat la sèrie d'estampes Els estralls de la guerra que, fent un símil, és com un reportatge modern de les atrocitats comeses, i componen una visió exempta d'heroisme on les víctimes són sempre individus, sense diferència de classe i condició.
Dins la seva obra cal citar la famosa La maja nua, amb una popularitat en part aconseguida per la polèmica generada al voltant de la identitat de la dona retratada.[4] De començaments del segle xix daten també diversos retrats que emprenen el camí cap al nou art burgès. Un cop acabada la Guerra del Francès pinta dos grans quadres a propòsit dels successos del 2 de maig de 1808, que senten un precedent tant estètic com temàtic pel que fa a la pintura històrica, ja que no només comenta successos propers a la realitat que viu l'artista, sinó que arriba a transmetre un missatge universal.
El seu art culmina en una sèrie de pintures que realitzà a l'oli sobre el mur sec, i amb les quals va decorar la seva casa de camp (la Quinta del Sordo); són les anomenades Pintures Negres. Goya hi anticipa la pintura contemporània i els diversos moviments d'avantguarda que ja al segle xx renovarien l'estil pictòric.
- ↑ Dades bàsiques a Enciclopedia.cat
- ↑ Gracia, Carmen. Història art segle xix, pàg. 54
- ↑ Historia Universal del Arte (1982) pàg. 1482
- ↑ Joaquín Ezquerra del Bayo, La Duquesa de Alba i Goya, Madrid, Aguilar, 1959.