Nom original | (fr) Frédéric Ier de Lorraine |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 910 ↔ 915 valor desconegut |
Mort | 18 maig 978 (Gregorià) valor desconegut |
Activitat | |
Ocupació | feudatari |
Altres | |
Títol | Duc de l'Alta Lotaríngia (959–978) Comte de Bar (955–978) |
Família | Casa de les Ardenes |
Cònjuge | Beatriu de França (955 (Gregorià)–) |
Fills | Adalberó II de Metz, Teodoric I de Lorena, Ita von Lothringen |
Pares | Wigeric de Bidgau i Cunegunda de França |
Germans | Adalberó I de Metz Sigifred de Luxemburg Gozlin Giselbert Liutgarda de Bidgau |
Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978)[1] va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena. Era fill de Cunegunda i de Wigéric, comte de Bigdau, després comte palatí de Lotaríngia.
El seu matrimoni amb Beatriu de França, filla d'Hug el Gran (robertià), duc dels francs, i d'Eduvigis de Saxònia, filla de l'emperador Enric I d'Alemanya, li va aportar en dot els ingressos lorenesos de l'abadia de Saint, entre els quals l'abadia de Saint-Mihiel. Va fer construir una fortalesa a Fains, a la frontera entre el regne de França i el regne de Germània, i va intercanviar feus amb el Bisbe de Toul. És així com es va constituir a poc a poc un domini coherent que va esdevenir el Comtat de Bar.
El ducat de Lotaríngia estava llavors dirigit per l'arquebisbe Bruno de Colònia, el qual era el germà d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i d'Eduvigis de Saxònia, i per tant l'oncle de l'esposa de Frederic. Bruno i Otó van decidir el 959 la partició de Lotaríngia en dos ducats, i llavors Frederic fou viceduc de l'Alta Lotaríngia. Uns anys més tard, el 977, Frederic va rebre el títol de Duc d'Alta Lotaríngia.
Va afavorir la reforma monàstica a Saint-Dié i a Moyenmoutier.