Fumar

Fumar és una pràctica en què es crema una substància i es respira el fum resultant per ser assaborit i absorbit al torrent sanguini. El més habitual és que les substàncies utilitzades siguin les fulles seques de la planta del tabac, que s’han enrotllat en un tros de paper per a crear un petit cilindre rodó que s'anomena “cigarreta”. El tabaquisme es practica principalment com una via d'administració per a l'ús recreatiu de drogues perquè la combustió de les fulles de la planta seca vaporitza i transmet substàncies actives als pulmons, on s’absorbeixen ràpidament al torrent sanguini i arriben al teixit corporal. En el cas de fumar cigarretes, aquestes substàncies estan en una barreja de partícules i gasos d’aerosol i inclouen nicotina farmacològicament activa; i la vaporització crea aerosol i gas escalfats en una forma que permet la inhalació i la penetració profunda als pulmons on es produeix l'absorció de les substàncies actives al torrent sanguini. En algunes cultures, fumar també es duu a terme com a part de diversos rituals, on els participants l’utilitzen per ajudar a induir estats semblants al tràngol que, segons ells, poden conduir-los a la il·luminació espiritual.

Fumar és una de les formes més habituals i la més popular d’ús de drogues recreatives, practicada per més de mil milions de persones a tot el món, de les quals la majoria són en països en vies de desenvolupament.^[1] Altres drogues menys habituals per fumar inclouen cànnabis i opi. Algunes de les substàncies es classifiquen com a narcòtics durs, com l'heroïna, però l’ús d’aquests és molt limitat, ja que normalment no estan disponibles comercialment. Les cigarretes es fabriquen principalment en la indústria, però també es poden enrotllar a mà a partir de tabac a granel i paper de fumar. Altres estris per fumar inclouen pipes, cigars i narguils.

Es fuma des del 5000 aC, i s’ha fet en moltes cultures. Des dels orígens, fumar va evolucionar relacionat amb cerimònies religioses; com per a fer ofrenes a deïtats, en rituals o per permetre als xamans i sacerdots realitzar tasques d’endevinació o d’il·luminació espiritual. Després de l'exploració i la conquesta europees de les Amèriques, la pràctica de fumar tabac es va estendre ràpidament a la resta del món. A regions com l’Índia i l’Àfrica subsahariana, es va fusionar amb les pràctiques existents de fumar principalment cànnabis. A Europa, va introduir un nou tipus d’activitat social i una forma d’ingesta de drogues que fins aquell moment no es coneixia.

La percepció al voltant del tabaquisme ha variat amb el pas del temps. A finals del segle xx, fumar es va començar a valorar de manera negativa, sobretot als països occidentals. Fumar en general té efectes negatius sobre la salut, perquè la inhalació de fum suposa desafiaments a diversos processos fisiològics com la respiració. Fumar tabac és una de les principals causes de moltes malalties com el càncer de pulmó, atac de cor, MPOC, disfunció erèctil i defectes congènits.^[1] S'ha demostrat que les malalties relacionades amb el tabaquisme maten aproximadament la meitat dels fumadors de llarga durada en comparació amb les taxes mitjanes de mortalitat enfrontades pels no fumadors. El tabaquisme va causar més de cinc milions de morts a l'any des del 1990 fins al 2015.^[2] Els perills per a la salut del tabaquisme han provocat que molts països institueixin impostos elevats sobre els productes del tabac, publiquin anuncis per desincentivar l’ús, limitin els anuncis que promoguin l’ús i proporcionin ajuda per deixar de fumar aquells que fumen.