A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el FC Barcelona no és una societat anònima esportiva,[11] és a dir, que la propietat del club recau en els seus 150.317 socis,[h][12] essent el vuitè club de futbol amb més socis del món, després del Schalke 04 i seguit pel Sporting, i també l'onzè club esportiu, després del Melbourne Cricket Club i seguit pel Sporting. Els seus seguidors són coneguts com a culers, i tenen 1.264 penyes repartides per tot el món el 2022.
Segons les estadístiques que realitza l'IFFHS, el FC Barcelona va ser el millor equip de futbol masculí europeu i mundial de la primera i segona dècada del segle xxi,[i][13] i lidera el rànquing global del segle amb 5427 punts amb una diferència de 388 punts sobre el segon classificat (Reial Madrid).[14] És a més l'equip de futbol els jugadors del qual més vegades han figurat als podis del FIFA World Player (19) i de la Pilota d'Or (34).[cal citació][j]
Va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i l'Associació Europea de Clubs[k] i és un dels tres clubs que sempre ha jugat a la Primera Divisió juntament amb el Reial Madrid i l'Athletic Club.[15] Ha estat el primer campió històric de la competició, és el seu segon club amb més títols, i té el rècord de la màxima puntuació en una sola edició.[l] L'equip masculí de futbol és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen amb dades de 2023, 27 títols de primera divisió, 31 títols de Copa del Rei de futbol, 14 Supercopes d'Espanya,[16] 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs.[17] És el tercer club amb més títols internacionals (20), per darrere del Reial Madrid, amb 31; i l'Al-Ahly, amb 26.[18] És per tant l'equip espanyol amb més títols estatals i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món. A 2022, el primer equip masculí de futbol ha guanyat 94 títols oficials, cosa que el converteix en el primer equip amb més títols dels Països Catalans i el segon de l'estat espanyol.[19] El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15; junt amb el FC Bayern de Múnic, l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada, i l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres d'internacionals i tres d'estatals).[20] Com a club poliesportiu és el segon club europeu amb més Copes d'Europa (48), després del CSKA Moscou.[21][m] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[22]
El club compta amb un segon equip masculí professional, el Futbol Club Barcelona B, i un de femení professional, el Futbol Club Barcelona (femení), i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el major nombre possible de jugadors del planter.
El club disposa de seccions professionals masculina i femenina de futbol, i masculines de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, i 9 seccions no professionals d'hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol masculí i femení, rugbi, FC Barcelona-Institut Guttmann de bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení. És el primer club europeu a ser campió continental a la branca masculina i femenina, i el primer a assolir un triplet amb totes dues.[23] Així mateix, els medallistes olímpics que han representat l'entitat blaugrana han conquerit dotze ors, vint-i-vuit plates i trenta-dos bronzes a les diferents disciplines esportives.[24]
El seu màxim rival és el Reial Madrid Club de Futbol en rivalitat amb transcendència a nivell mundial als partits coneguts com el clàssic,[27] tot i que també manté una gran rivalitat amb el Reial Club Deportiu Espanyol en els partits coneguts com derbi barceloní.[⇨]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
↑Fernández Paradas, Antonio Rafael; Fernández Paradas, Mercedes «El registro de entidades religiosas de 1887 y sus aplicaciones prácticas. La Hermandad de Nuestra Señora del Consuelo de Antequera y la búsqueda de su personalidad jurídica». Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Málaga, 33, 2011, pàg. 413–425.
↑Lanz, Luis Miguel; Calatay, Ketty «Núñez quiere regresar a Madrid» (en castellà). La Vanguardia, 08-04-1996, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2020-10-31 [Consulta: 13 agost 2020].