Back رخصة جنو العمومية الصغرى Arabic GNU Lesser General Public License AST GNU Lesser General Public License Czech GNU Lesser General Public License Danish GNU Lesser General Public License German GNU Lesser General Public License English GNU Lesser General Public License Spanish GNU Vähem Üldine Avalik Litsents Estonian GNU Lesser General Public License Basque پروانه کمتر جامع همگانی گنو Persian
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Autor | Richard Stallman |
|---|---|
| Versió | 3 |
| Editor | Free Software Foundation |
| Publicació | 29 de juny de 2007 |
| Compatible amb DFSG | Sí |
| Aprovada per l'FSF | Sí |
| Aprovada per l'OSI | Sí |
| Compatible amb GPL | Sí |
| Copyleft | Sí |
| Enllaç des del codi amb una llicència diferent | Sí |
La LGPL (inicials de GNU Lesser General Public License) és una llicència lliure de GNU semblant a la GPL però que permet que programes propietaris usin les llibreries i aplicacions sota aquesta llicència.[1][2]
La Llicència pública general menor del projecte GNU (coneguda per les seves inicials en anglès, LGPL) és l'altra llicència de la Free Software Foundation. Pensada en els seus inicis per a utilitzar-la en biblioteques (la L, al començament, venia de library, 'llibreria' o ‘biblioteca'), es va modificar recentment perquè es considerés la germana menor (lesser, ‘menor') de la GPL.
L'LGPL permet l'ús de programes lliures amb programari propietari. El programa, per si mateix, es redistribueix com si estigués sota la llicència GPL, però es permet integrar-la a qualsevol altre programari gairebé sense cap limitació.[1]
Com es pot veure, al principi aquesta llicència estava orientada a les biblioteques de manera que se'n pogués potenciar l'ús i el desenvolupament sense tenir els problemes d'integració que implica la GPL. Tanmateix, quan es va veure que l'efecte buscat de popularitzar les biblioteques lliures no es compensava per la generació de programes lliures, la Free Software Foundation va decidir el canvi de «library» a «lesser» i en va desaconsellar l'ús, excepte per a condicions molt puntuals i especials. Avui dia hi ha molts programes que no són biblioteques llicenciats sota les condicions de l'LGPL.
Per exemple, el navegador Mozilla i el projecte OpenOffice.org de Sun Microsystems està llicenciat, entre altres, també sota l'LGPL.
- ↑ 1,0 1,1 «Per què no hauríeu d'utilitzar la Llicència Pública General Reduïda per a la vostra pròxima biblioteca». FSF. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ «Terminologia: Què és una llicència LGPL?». UB. [Consulta: 2 abril 2018].