Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Galego | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 3-4 milions (0,5 milions pels immigrants a Sud-amèrica) |
Parlants nadius | 2.500.000 |
Parlat a | Galícia, El Bierzo, província de Zamora, Trás-os-Montes e Alto Douro i Minho |
Oficial a | Galícia[1] |
Autòcton de | Galícia El Bierzo (Lleó) As Portelas (Zamora) Terra Eo-Navia (Astúries) Vall de Xàlima (Càceres) |
Estat | Espanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals llengües galaicoportugueses | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Real Academia Galega (Oficial) Associaçom Galega da Língua (No oficial) |
Codis | |
ISO 639-1 | gl |
ISO 639-2 | glg |
ISO 639-3 | glg |
SIL | glg |
Glottolog | gali1258 |
Linguasphere | 51-AAA-ab |
Ethnologue | glg |
IETF | gl |
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia. Ve del galaicoportuguès, llengua medieval que va evolucionar secularment a Galícia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portuguès. Constitueix un romanç autònom per a les autoritats lingüístiques oficials a Galícia, emparentat amb el portuguès, mentre per a altres lingüistes encara avui és una variant co-dialectal del diasistema lingüístic gallec-portuguès, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al món, com al Brasil, a Moçambic o a Angola. Al capdavall el gallec i el portuguès venen de la mateixa variant del llatí, el galaicoportuguès, desenvolupat a la província romana de Gallaecia.